Es va desenvolupar el Pla del Verd de Lleida, que va definir la infraestructura verda de Lleida des d’una perspectiva paisatgística, geogràfica, urbanística i ecològica, en un àmbit de treball que incloïa no només el municipi de Lleida i l’espai urbà de la ciutat, sinó també les àrees de Sucs, Raimat i Llívia, així com tota l’Horta de Lleida.
Una de les motivacions principals del Pla era aconseguir una major integració de l’Horta dins la ciutat; connectar l’espai urbà amb el territori en què s’emmarca. D’altra banda, i entenent l’actual context de canvi climàtic, es volia reduir l’efecte de l’illa de calor urbana, millorar la qualitat de l’aire, augmentar la biodiversitat, i en conjunt fer de Lleida una ciutat més saludable pels seus ciutadans.
A nivell metodològic es van utilitzar dades de l’inventari d’arbrat i d’espais lliures proporcionades per l’Ajuntament de Lleida, i es van classificar i quantificar els espais verds segons tipologia, dimensions, distància a la ciutadania segons barri… Durant el procés, es van crear noves capes cartogràfiques de verd potencial planificat, espais lliures consolidats, espais enjardinats no inclosos en espais lliures, biodiversitat i propostes per a camins freqüentats i punts d’entrada a la ciutat, entre altres.
Finalment, es van idear deu eixos connectors on s’hi duran a terme les principals actuacions o projectes impulsors, agrupats segons quatre àrees temàtiques: infraestructura verda i connexió amb el sòl no urbanitzable, biodiversitat i serveis ecosistèmics, valor patrimonial del verd, i funció social del verd. Aquests projectes inclouen accions de permeabilització del sòl, creació d’espais de descans o espais infantils, control de plagues, creació de fonts, optimització del reg, cobertes urbanes verdes, refugis climàtics, o foment de projectes de vincle amb l’Horta.
Linguistic Animals