Vam ser convidats al “Vermut amb bon energia” organitzat per la Fàbrica del Sol, dins del programa matinal “Genera la teva energia”. L’objectiu era explicar els reptes en el vector energètic en format “pechacucha”.
Des del Risell vam presentar com treballem la gestió energètica des d’una vessant tècnic i una vessant social, parlant per una banda de la pobresa energètica i per l’altre del malbaratament energètic.
I anunciant propostes d’actuació per fer front a les desigualtats energètiques en aspectes socials i ambientals.
Què entenem com a llar? La llar podríem dir que és el lloc on ens sentim còmodes, protegides on fem trobades amb amics i amigues, familiars, on ens hauríem de sentir en confort,on descansem i ens alimentem etc.
Perquè això sigui possible realitat cal assolir uns mínims d’habitabilitat, com seran: una determinada temperatura de confort, una humitat controlada, accés garantit als subministraments bàsics (aigua potable, electricitat i gas)
Des del Risell analitzem aquesta situació d’habitabilitat des dos enfocaments. Des d’una vessant tècnica on s’estudien les diferents condicions habitacionals en que es troben els habitatges i des d’una vessant social on es valoren les diferents situacions socio-econòmiques en les que viuen les famílies.
Per realitzar aquest anàlisis, ho explicarem en aquest senzill gràfic:
* En l’eix vertical: ens mostra la “demanda” per l’habitabilitat, entenent la demanda , en aquest cas, tots aquells recursos necessaris per satisfer aquelles condicions de confort i habitabilitat a la llar.
* En l’eix horitzontal: s’hi mostra el consum. Que entenem que són aquells (litres, kwh) energia o aigua que necessitem per trobar-nos en conforta a casa nostra.
* Eix diagonal: eix de les necessitats cobertes. Per exemple quan ens trobem en un edifici amb una gran demanda energètica veurem que necessitarem major consum per cobrir les nostres necessitats
Observem ,doncs, diferents situacions reals.
Si vivim en un edifici amb una alta demanda energètica però en canvi no podem fer front econòmicament a les factures associades per assolir el grau de confort a la llar. Estarem vivint amb un menor consum i per tant no estarem arribant a cobrir les necessitats bàsiques. Aquesta és una de les manifestacions de la pobresa energètica, entra moltes altres causes i conseqüències.
Ens podem trobar també en casos oposats. Si vivim en un habitatge amb baixa demanda energètica però consumim més recursos dels necessaris per viure en confort. En aquests casos, podem dir, que ens trobem en una situació de malbaratament energètic.
Arribem a la conclusió que només podem parlar i exigir l’eficiència quan ens situem en l’eix central, quan tinguem la necessitats bàsiques cobertes.
Se’ns plantegen doncs uns quants reptes que cal afrontar. Un d’ells és el de garantir el drets bàsics, així podem reduir les situacions d’exclusió que es viuen en l’actualitat.
Un altre repte és aconseguir que les famílies que ens trobem en una situació de benestar, és a dir que tinguem les necessitats bàsiques cobertes, ens conscienciem i ens sensibilitzem amb la necessitat de reduir el nostre consum i així assolir un estalvi energètic necessari pel medi ambient.
Podem doncs resumir els reptes plantejats en dos principals eixos: Un eix social i un eix ambiental, serà a través d’aquests eixos on caldrà plantejar les diferents actuacions.
Mesures enfocades en baixar les necessitats energètiques de la llar: Fomentant la rehabilitació energètica del parc d’habitatge existent i explicant a les famílies com és casa seva? com es pot utilitzar de forma més eficient, segons els els seus elements actius i passius etc. recollit en el manual d’ús de l’habitatge. Com aquestes actuacions n’hi ha moltes d’altres però guanyaríem molt si aquestes s’apliquessin.
Per aconseguir l’èxit d’aquestes actuacions ens cal una divulgació específica que arribi a aquelles persones que podran actuar, així com també una legislació que reguli l’obligatorietat de garantir l’habitabilitat i el confort a totes les llars.
Mesures urgents contra la pobresa energètica, famílies que es troben en situacions de contenció que necessitaran augmentar el seu consum per ta de viure en confort. El consum energètic és una part “petita” de la nostra factura, sovint ens trobem davant de factures elevades degut a contractes abusiu, potències contractades elevades etc.
Perquè això no passi necessitem conèixer els nostres drets i quines accions podem dur a terme quan aquests siguin vulnerats. Apostem per una organització ciutadana, com ja existeix i des d’on s’ha elaborat lleis tant importants com la Llei 24/2015, només a través de l’empoderament col·lectiu de la ciutadania podrem reclamar els nostres drets.
Foment de l’estalvi i l’eficiència, aquestes actuacions cal recordar que van única i exclusivament a les famílies que tenen els drets garantits i mai en famílies que viuen en situacions de vulnerabilitat.
En resum, alhora de dissenyar polítiques en l’àmbit energètic i d’habitatge, cal tenir en compte es diferents vectors comentats i la seva interrelació, creant així polítiques focalitzades en col·lectius específics.
Creiem que podria ser d’aquesta manera que es garantís que les polítiques dissenyades compleixin els nostres objectius: Treballar per l’igualtat i el decreixement.
Linguistic Animals