Catalunya és una de les regions amb més biodiversitat d’Europa, gràcies a la seva abundant superfície forestal i agrícola. Aquest patrimoni natural és alhora essencial per al benestar humà, però està amenaçat per la fragmentació del paisatge i la pressió urbana. Per això, sorgeix el concepte de la Infraestructura Verda (IV), que ha de protegir i millorar aquests espais naturals, assegurant la connectivitat ecològica i la multifuncionalitat del territori.
La Infraestructura Verda és una xarxa planificada de zones naturals i seminaturals que compatibilitza la conservació de la biodiversitat amb l’explotació sostenible dels recursos. A Catalunya, s’han definit cinc tipologies de zones: les àrees nucli, les àrees multifuncionals agrícoles, aquàtiques i forestals, i finalment els corredors ecològics, que connecten el territori.
En aquest estudi a petició del CREAF, mitjançant una anàlisi cartogràfica basada en cel·les d’1 km², es van contrastar dues propostes de planejament de la IV amb les actuals categories de protecció del sòl (protecció especial, territorial i preventiva) a més de les zones d’espais naturals protegits, per tal de comprovar-ne la superfície coincident en cada categoria.
L’anàlisi va permetre integrar de manera efectiva la planificació territorial en ple procés de desenvolupament de la IV per detectar necessitats de gestió i de modificació en cas pertinent de la cartografia de la IV, sempre mirant de garantir la sostenibilitat dels ecosistemes i els serveis ecosistèmics que ofereixen.
Linguistic Animals