
Aquest projecte es va desenvolupar a petició de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural (Generalitat de Catalunya) amb la voluntat de millorar la manera en què l’impacte residual derivat dels Projectes és compensat actualment.
En compliment dels objectius de conservació definits per les normatives ambientals europees (i l’estratègia No Net Loss) per revertir la pèrdua de biodiversitat, va sorgir la necessitat d’establir una metodologia aplicable i homogènia. D’aquí va partir aquesta guia, a més d’idear una eina pràctica per calcular de manera estandarditzada i quantitativa la necessitat de compensar (en termes de superfície) qualsevol hàbitat impactat per un determinat projecte, en el marc de l’Avaluació Ambiental.
La primera versió d’aquesta eina interactiva automatitzava bona part del procés de compensació per obtenir un factor de compensació proporcional a l’impacte. La metodologia es va basar en quatre indicadors clau: el grau d’impacte del projecte, l’estat de conservació, l’interès de conservació i el grau d’amenaça dels hàbitats afectats. Les dades relatives als hàbitats de Catalunya es van obtenir d’estudis previs desenvolupats per la Universitat de Barcelona.
No obstant, l’eina es va plantejar només com un primer pas cap a l’homogeneïtzació dels processos de compensació en l’avaluació ambiental. En tant que una versió inicial, patia certes limitacions que caldria explorar en un futur donat el gran potencial del projecte, i va deixar la porta oberta a nous avanços en l’àmbit de les mesures compensatòries.
El treball i els resultats van ser presentats públicament durant una jornada tècnica organitzada per l’Asociación Española de Evaluación de Impacto Ambiental (EIA), celebrada a Barcelona. La ponència, titulada Guía para la compensación cuantitativa del impacto residual: primera aproximación a una herramienta estandarizada de calculo, va mostrar la potencial utilitat pràctica pels tècnics i les administracions.