Document iniciador de l’avaluació ambiental simplificada pel projecte d’instal·lació d’un cargol d’Arquímedes, la part tècnica del qual és redactada per Fil-Genesis S.L.U.

Es va dur a terme la redacció del Document Inicial Estratègic per a l’anàlisi i avaluació de la instal·lació d’un cargol d’Arquímedes a la Resclosa del Roig, ubicada al riu Ter (al terme municipal de Ripoll).

La central del Roig (Catalina) va ser construïda el 1964 i la maquinària ha estat en funcionament des del seu inici. La central rep l’aigua que duu el canal del Roig des de la Resclosa del Roig, la qual té un mur de 2 metres que permet regular el cabal de l’aigua mitjançant la casa comportes.  L’any 2021, amb l’objectiu de compaginar la producció d’energia hidroelèctrica i l’alliberament dels cabals ecològics, i per tal de mitigar la pèrdua de producció que ha empitjorat els darrers anys degut al poc cabal d’aigua en períodes de sequera, a la resclosa de la central hidroelèctrica de la Corba (ubicada uns 2 km de distància aigües avall) es van instal·lar, per part del mateix promotor, els primers dos cargols d’Arquímedes de Catalunya.

Els cargols permeten recuperar de manera sostenible una part de la producció respectant els cabals ecològics i sense perjudicar la fauna del riu. Amb aquest precedent, es va voler aplicar la mateixa idea a la resclosa del Roig, tenint en compte que la Comunitat Europea recomana i a més, incentiva, l’aprofitament dels cabals ecològics a peu de resclosa o presa per produir energia neta.

Un projecte de modificació d’una instal·lació ja executada per a la producció d’energia hidroelèctrica (apartat d, grup 4. Indústria energètica de l’Annex II de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental) s’ha de sotmetre a una avaluació ambiental simplificada quan pugui tenir una afecció a espais protegits xarxa Natura 2000. El projecte d’instal·lació d’aquest caragol d’Arquímedes es trobava situat en un tram del riu Ter inclòs en l’espai Natura 2000 “Sistema transversal català”, que correspon amb l’espai PEIN de Montesquiu. Per tant, calia determinar els possibles efectes sobre l’espai protegit, les mesures protectores i correctores adequades i la necessitat de sotmetre el projecte a una avaluació ambiental ordinària. Finalment, donada la gran compatibilitat del projecte amb el seu entorn, no va ser necessari aquest últim procés.