Nova llei sobre una vella realitat

Analitzem d’on venim i on ens trobem.Què ens dius la La llei 24/2015 ?

Ha entrat en vigor la Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, i cal analitzar-ne el seu contingut i mantenir-nos en alerta per identificar si s’executa tal i com es preveu.

Per tal de posar-nos en situació cal veure d’on venim: Teníem algunes lleis que defensaven, per exemple, el dret de l’habitatge de totes les persones?I tot hi així, ens trobem al 2015 amb una problemàtica residencial alarmant.

Sabent de quin punt partíem per part de les dues grans lleis que ens legislen, entrem en analitzar la situació actual d’emergència que estem vivint. El preàmbul de la Llei ens exposa:

1. Catalunya és una de les comunitat autònomes de l’Estat espanyol més afectada per la crisis econòmica
2. Situació actual d’emergència habitacional
3. Catalunya és una de les comunitat autònomes amb major nombre d’execucions hipotecàries i de desnonaments
4. Les execucions hipotecàries i els desnonaments comporten, en molts casos, no només la pèrdua de l’habitatge habitual, sinó també l’adquisició d’un deute exorbitant amb les entitats financeres
5. Un 67% dels 16.008 desnonaments que es van produir al 2013 a Catalunya van estar relacionats amb l’impagament del lloguer
6. Des del 2008 l’electricitat ha pujat un 60% i l’aigua una mitjana del 66%
7. L’empitjorament d’aquesta situació d’emergència social i l’escassetat dels ajuts que reben les persones afectades contrasten amb els beneficis obtinguts per entitats financeres i empreses de subministrament

Com a conclusió ràpida es pot observar com NO s’han aplicat les lleis que exposen tant la Constitució com l’Estatut. Esperem doncs que aquesta nova llei, sigui aplicada al peu de la lletra i asseguri i garanteixi l’habitatge i els subministres com a dret bàsic de les persones.

Què diu la Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica

Mesures contra el sobreendeutament relacionat amb l’habitatge habitual

• Té com a objecte establir procediments extrajudicials per resoldre les situacions de sobreendeutament de les persones, especialment pel que fa als deutes de l’habitatge habitual

Procediment extrajudicial per a la resolució de situacions de sobreendeutament

• Els i les consumidores que es trobin en situació de sobreendeutament derivada d’una relació de consum poden sol·licitar un procediment extrajudicial, a no ser que es trobin en un procediment judicial concursal
• Aquests procediments extrajudicials són gestionats per comissions de sobreendeutament que actuen amb subjecció al procediment administratiu. Amb capacitat d’establir un pla de pagaments o un pla de reestructuració del deute.
• Aquest, és un procediment de mediació

Procediment judicial per la resolució de situacions de sobreendeutament

• Si el procediment extrajudicial no arriba a un acord, el o la consumidora afectada pot sol·licitar l’obertura del procediment judicial simplificat. Que té com a objecte buscar les formules adequades per la satisfacció dels deutes derivats d’una relació de consum
• El jutge un cop estudiat el cas ha de dictar una resolució que inclogui un pla de pagament de compliment obligat
• En cas que no es compleixi aquest pla de pagament, la part creditora pot sol·licitar que s’iniciï la liquidació d’actius per a afrontar els deutes, mai dels bens inembargables. El jutge pot acordar la cancel·lació dels imports no satisfets.

Mesures per a evitar els desnonaments que puguin produir una situació de manca d’habitatge

• Abans de realitzar-se el desnonament cal oferir als afectats un proposta de lloguer social
• El demandant ha de ser:
  • Persona jurídica gran tenidor d’habitatges
  • Persona jurídica que hagi adquirit habitatges provinents d’execucions hipotecaries, compensacions de deute etc.
• Una vegada verificada la situació de risc d’exclusió residencial, si els afectats la rebutgen el demandant pot iniciar procediment judicial
• L’oferta obligatòria de lloguer social s’ha de comunicar a l’Ajuntament on es troba situat l’habitatge en termini de 3 dies
• Les persones en situació de risc d’exclusió residencial que no puguin pagar el lloguer de l’habitatge tenen dret a rebre ajuts
• Les administracions públiques han de garantir el reallotjament adequat de les persones en situació de risc d’exclusió residencial que es trobin en procés de ser desnonades del seu habitatge
• Les persones que s’acullin al lloguer social han d’inscriure’s al Registre de sol·licitants d’habitatge.

Mesures per evitar la pobresa energètica

• Les administracions públiques han de garantir el dret d’accés als subministraments bàsics a les persones en situació de risc d’exclusió residencial
• Serveis socials serà coneixedor de la situació i així intervindrà per evitar els talls de subministraments
• Les administracions públiques han d’establir els acords amb les companyies d’aigua. De gas i electricitat per garantir que concedeixin ajuts a fons perdut
• L’empresa subministradora abans de fer un tall ha de sol·licitar prèviament l’informe als serveis socials. Si compleix els requisits d’exclusió residencial, no se li tallarà el subministrament i se li oferirà ajuts a fons perdut.
• L’empresa subministradora ha d’informar dels drets relatius a la pobresa energètica establerts en aquesta llei.

Mesures per garantir la funció social de la propietat i augmentar el parc d’habitatge assequibles de lloguer

• L’Administració pot resoldre la cessió obligatòria d’habitatge en cas d’habitatges buits

Llindar màxim de despeses destinades a habitatge habitual i a subministraments bàsics

• El Govern ha de garantir que les despeses d’habitatge i els subministraments bàsics < 30% dels ingressos disponibles de la unitat familiar

D’aquest resum, en  podem concloure que és una llei ambiciosa i caldrà estar alerta en la seva aplicació. No ens podem permetre passar per alt les necessitats bàsiques de les persones un altre cop.