No existeix una diagnosi de la pobresa energètica que ens permeti entendre a fons el fenòmen i com es relaciona amb altres factors d’exclusió social. Ens hem llençat a realitzar actuacions sense entendre realment la problemàtica.
No existeix una bona definició conceptual ni operativa feta de forma fonamentada i empírica. Això genera que les actuacions de lluita contra la pobresa energètica tinguin contradiccions.
Ja hem parlat dels inconvenients metodològics que té el parlar de les pobreses amb cognoms, ja que focalitzen en la problemàtica concreta i es perden els elements més estructurals i es perd la perspectiva transversal que necessita l’estudi i intervenció contra l’exclusió social.
A banda, la dinàmica actual dels serveis socials, que s’ocupen d’apagar incendis i tramitar ajudes perdent la capacitat proactiva i de planificació, dificulta la necessària reflexió sobre les problemàtiques socials i les seves dinàmiques.
En els assessoraments a persones amb problemàtiques de pobresa energètica es posen de manifest les dificultats que comporta aquesta situació d’urgència de la intervenció social actual.
Ens servirà un cas concret per evidenciar la necessària reflexió entorn a les problemàtiques socials, la seva visió transversal i complementar l’atenció reactiva i d’urgència amb una diagnosis i anàlisis més acurada de la realitat social.
El cas
La Llei 24/2015 preveu un procediment per tal d’evitar el tall de subministrament i ajornar el pagament a les persones que no poden fer front al pagament dels subministraments. Aquest procediment s’inicia amb un informe de vulnerabilitat que realitzen els serveis socials municipals. Amb aquest informe cal anar a la companyia subministradora per tal d’evitar el tall i ajornar el pagament.
Els problemes, però, venen quan la persona viu de lloguer en un domicili on el propietari és el titular dels subministraments. En aquests casos, el titular de l’informe de vulnerabilitat no és el mateix que el titular del contracte dels subministraments. En aquests casos, segurament es produirà el tall. Un dels requisits per atendre’s a les mesures de la Llei 24/2015 és ser el titular del contracte.
La mirada transversal i estructural
La pobresa energètica és una pobresa amb cognoms i s’està tractant de forma aïllada. Fins ara, aquest era un camp on només hi jugaven les enginyeries, tècnics, la salut. Les ciències socials no havien entrat en el camp concret de la pobresa energètica i, per això, el concepte és carent d’una bona definició operativa ni tampoc està convenientment vinculat a la resta de processos i dinàmiques d’exclusió que hi estan òbviament lligats.
En l’àmbit de l’habitatge només es parla de problemàtiques relacionades amb l’habitabilitat, amb les condicions d’aïllament, una mirada purament tècnica. Però en aquest àmbit hi entren molts d’altres factors d’exclusió que no són tècnics, com el cas que ens ocupa. L’habitatge també és una arena on es manifesten les desigualtats socials, l’accés als drets de ciutadania i les relacions de poder.
Les persones en situació de vulnerabilitat social –les que veuen perillar els subministraments- viuen, en la seva majoria, de lloguer. En els casos de major vulnerabilitat ens trobem amb persones que no tenen cap control sobre la situació contractual del seu habitatge ni dels subministraments: el contracte és a nom d’algú que ni coneixen, no tenen cap relació amb la propietat, no reben les factures, no tenen control sobre la despesa, no poden realitzar cap reclamació ni canvi en els contractes,entre altres. Aquests són factors d’exclusió residencial purament socials i que tenen impactes en la pobresa energètica.
Les persones amb major vulnerabilitat, amb una situació contractual precària no poden reclamar millores a la propietat perquè no saben qui és o no els fan cap cas ni tenen mesures de presió; o bé la seva situació de precarietat i equilibri fa que no moguin res sota risc de perdre l’accés a l’habitatge. Molta gent no sap quan consumeix en els subministraments i no ho pot calcular, ni modificar les tarifes o contractes. D’altres paguen serveis extra per la deixadesa dels propietaris en no vigilar quan es fan els canvis de titularitat.
D’haver tingut una mirada transversal sobre la resta de factors socials que intervenen en la pobresa energètica i que tenen a veure amb dinàmiques generals d’exclusió, segurament hi hauria previst un protocol per aquests casos, que són precisament els de les persones més vulnerables.
La necessitat d’una diagnosi
No existeix a casa nostra una diagnosi sobre la pobresa energètica. Ja no tan una diagnosi de quanta gent pateix aquesta problemàtica, que tampoc –hi ha estudis fets en base a altres fonts, però no una eina específica-, sinó una que ens permeti entendre el fenomen i com s’incrusta en la resta de dinàmiques i processos d’exclusió social.
La urgència per atendre aquests casos ha fet que ens posem a tirar endavant accions sense entendre realment tot el que hi ha darrera de la problemàtica i com intersecciona amb altres factors d’exclusió.
Cal una diagnosi social de la pobresa energètica, no per quantificar, sinó per entendre. Això ens aportaria diversos beneficis:
- Podríem entendre tots els elements que es posen en joc i com es relacionen entre si en les situacions de pobresa energètica. Això permetria articular actuacions més transversals i més eficaces.
- Podríem conèixer no només com es configuren les situacions de pobresa energètica, sinó també entendre els riscos i les situacions de vulnerabilitat i, així, ser molt més proactius.
- Podríem tenir una bona definició conceptual i operativa del fenomen. Un estudi d’aquestes característiques permetria, d’una vegada, tenir una bona definició conceptual i també definir el seu contingut operatiu: dimensions, variables i indicadors.
- Podríem, amb el fenomen entès i definit de forma operativa, establir bones eines de quantificació de la problemàtica i protocols de detecció de casos.
És evident, doncs, que cal disposar de coneixement analític sobre la problemàtica per poder actuar millor i de forma més transversal. És del tot necessari que la pobresa energètica es posi sota el prisma de l’exclusió social i les seves metodologies d’anàlisi. El nucli impulsor de la lluita contra aquesta problemàtica ha de ser el mateix que contra l’exclusió social: persones del camp social que col·laboren i cooperen amb tots els professionals necessaris per complementar mirades i actuacions.
El cas exposat és la mostra de què pot passar si ens dediquem a la fragmentació de l’exclusió social i perdem la mirada àmplia i transversal. Les lleis poden tenir alguns aspectes que no s’adiuen amb la problemàtica que volen combatre i es deu a una mirada estreta i la manca de coneixement teòric i empíric generat des de les metodologies de recerca i anàlisi social.
Andreu Camprubí Trepat
Linguistic Animals