Com més temps s’està a l’atur, pitjor és la cobertura pública. Ens els darrers anys la cobertura de persones aturades ha caigut dràsticament.
Per contra, les dades optimistes de l’atur registrat xoquen amb les davallades d’altes a la seguretat social, mesura de l’ocupació regular. Les persones que fa més de 2 anys que són a l’atur són tantes com les que fa només 3 mesos que hi són, a Catalunya. Això indica una manca de dinamisme del mercat laboral important, sobretot per als col·lectius de persones per sobre dels 45 anys i amb estudis generalistes de secundària, que tenen greus problemes per la reinserció al mercat laboral.
L’atur de llarga durada té nombrosos impactes en les persones i a diversos nivells. Té impactes en la salut, l’estructuració del temps, les relacions personals, en la salut mental, les addiccions,… L’obra dels Parats de Marienthal és la que, encara avui, ens serveix de guia. O bé la pel·licula “Los lunes al sol” il·lustra els efectes personals i socials de l’atur.
També té, evidentment, efectes en les rendes. Els tres grans tipus de prestació que existeixen en el sistema són les següents:
Com podem veure, de les tres tipologies de prestacions d’atur analitzades, només la prestació de nivell contributiu es relatiu a allò cotitzat, podent arribar en el cas més alt gairebé als 1400€ mensuals. Les altres dues prestacions són les que s’activen quan la prestació de tipus contributiu s’esgota i estan subjectes a l’IPREM –congelat des de 2010-, cosa que significa 426€ mensuals per les persones que hi tenen accés, mentre que el cost de la vida ha anat augmentant –sobretot el cost dels subministraments. A més, aquestes persones han de signar un compromís d’activació que les compromet a realitzar cursos i entrevistes de feina mentre duri l’ajuda.
La gràfica anterior ens mostra com les prestacions de tipus contributiu han anat baixant amb el temps, augmentant els atres dos tipus de prestacions: el subsidi i la Renda Activa d’Inserció (RAI). Aquests dos darrers tipus de prestació no van vinculats a allò cotitzat, sinó a la quantia de l’IPREM, és a dir, 426€/mensuals. En el cas de la RAI, a més, només el reben les persones que els ingressos de la llar no superin el SMI en funció dels membres de la llar i dura 11 mesos.
L’enquistament de l’atur i la manca de polítiquea actives reals, mostra com la taxa de cobertura ha baixat de forma dràstica. Al 2014, practicament la meitat dels aturats no rebien cap tipus de prestació. Això és gairebé 360.000 persones. A 2015 el nombre encara és més elevat (aquí i aquí).
A efectes de renda, doncs, l’atur de llarga durada té greus implicacions per les llars que el pateixen, ja que el mercat laboral no és capaç de generar ocupació per aquestes persones. A més, les persones majors de 45 anys tenen encara més problemes per reentrar al mercat laboral.
Les dinàmiques de desestructuració i desqualificació que pateixen les persones que porten molt temps a l’atur dificulten encara més la seva reinserció al mercat labora. Si a sobre s’hi afegeixin dinàmiques de desafiliació i exclusió típiques de la manca de recursos econòmics, en tots els àmbits, el que es genera és una població cada cop més exclosa amb situacions que poden saltar fàcilment de generació.
Andreu Camprubí Trepat