Fraccionar les pobreses, treballar amb pobresa amb cognoms, fa perdre el focus ampli sobre les seves causes estructurals i l’atenció de les urgències ha fet perdre capacitat reflexiva i analítica als serveis socials
En els darrers temps s’han generalitzat en el discurs públic diversos conceptes que podem anomenar “pobresa amb cognoms”: pobresa infantil, pobresa alimentària o pobresa energètica, per anomenar els més comuns. Aquesta ha estat una pràctica que es pot entendre en un context social en el que la situació ha arribat a tals nivells de desigualtat i exclusió que les accions d’urgència han esdevingut les úniques protagonistes. Sent així, doncs, cal esperar que aquest fraccionament de la pobresa sigui un exercici passatger i temporal forçat per un context determinat.
Els perills d’anar fraccionant un fenomen com la pobresa -pobresa amb cognoms- en múltiples pobreses amb cognoms és el de perdre la visió de conjunt. Cada una d’aquestes pobreses amb cognoms impliquen baixar graons en l’escala estructural analítica en la que ens podem situar per estudiar l’exclusió social.
Precisament, l’aportació conceptual que fa l’exclusió social és la seva visió estructural i multidimensional, la visió de procés i acumulativa i també una visió que recull les seves diverses manifestacions –situació, risc i procés. Sent així, el concepte d’exclusió social ja ens permet analitzar totes aquestes manifestacions concretes i ens permet veure’n la seva totalitat i les diverses relacions que s’hi donen a nivell causal.
Bé és cert que posar la lupa en determinades manifestacions de l’exclusió social ens permeten copsar elements causals concrets i característics de cada exclusiói, així articular actuacions focalitzades en aquests elements determinats que permeten una actuació més acotada i acurada a cada problemàtica concreta. Ara bé, aquest enfocament de lupa implica baixar en l’escala estrucrual analítica, fent cada cop les actuacions més reactives.
Treballar només amb pobresa amb cognoms, amb pobreses, permet que els elements estructurals que generen les situacions d’exclusió continuïn operant mentre ens ocupem només de les seves manifestacions.
Atur, precarietat, manca de recursos econòmics, desigualtat social, fracàs escolar,… són causes estructurals tant de l’exclusió com de les es seves manifestacions concretes -pobresa amb cognoms-, i, per tant, són les problemàtiques que cal atacar per minimitzar les seves conseqüències. Vist així, sembla clar que el pagament de factures o la intervenció en llars, que l’obertura de menjadors escolars a l’estiu o els bancs d’aliments són actuacions necessàries en un context d’urgència social, però insuficients per evitar que aquestes problemàtiques succeeixin.
Sent conscients que estem vivint en un context de canvi d’època i no de crisi econòmica, sent que la situació anterior no tornarà, es corre el risc de que la tasca dels serveis socials esdevingui exclusivament l’atenció a aquestes pobreses amb cognoms i les seves manifestacions més urgents –a banda del fenomen actual de destinar una gran part del temps a tràmits administratius més que no pas a atenció i planificació. Cal adaptar la tasca dels serveis socials a la nova situació conjuntural i recuperar una visió proactiva i transversal, amb capacitat anticipatòria i de focus ampli que permeti pujar graons en l’escala estructural analítica i d’actuació, així com disposar de temps per fer bones diagnosis, avaluar i reflexionar sobre la pròpia tasca.
El cas concret de la pobresa energètica és un exemple de com ens hem llençat a actuar responent a una urgència sense conèixer realment la problemàtica i això genera certs problemes. Ho comentem aquí.
Andreu Camprubí Trepat
Linguistic Animals