La comunicació en l’Economia Social i Solidària

La comunicació en l’Economia Social i Solidària (ESS) és un tema a abordar i de vital importància per les empreses, de forma individual i de forma conjunta. Parlem del paradigma de comunicació cooperativa.

Fa alguns dies em vaig topar amb una entrevista que parla sobre com haurien de ser els paradigmes comunicatius dintre de l’ESS. Va ser una troballa d’aquelles especialment plaent, d’aquelles en que algú posa les paraules justes als pensaments que fa tems que tens.

Des del Risell portem la comunicació de mésOpcions i d’Eticom Som Connexió i sempre amb una preocupació de com fer un model divers de comunicació, per no acabar sempre en el màrqueting. El marc en el que ens hem format en comunicació sempre és un marc capitalista, de competència i que no encaixa bé amb les lògiques cooperatives.

Parlem de ‘màrqueting per la sostenibilitat’, del Soul Marketing i d’altres conceptes carregats de “social washing” però amb un reduït potencial de qüestionament del model comunicatiu capitalista, del màrqueting i la competència.

L’experiència de mésOpcions ens va permetre pensar-hi més i treballar un model de comunicació en el marc d’un entorn d’intercooperació efectiva dintre del ja de per si comunitari escenari de l’Economia Social i Solidària.

No ens vam plantejar jugar en el terreny de joc de les xarxes socials alternatives, ja que un dels objectius és arribar a les persones que no són militants de pedra picada, sinó arribar als cercles més allunyats de l’economia social i solidaria. Això implicava jugar en el terreny de joc on hi ha aquestes persones.

Ara bé, com podem dissenyar un model comunicatiu cooperatiu, on totes les entitats de l’orbita de mésOpcions hi participin amb una lògica de col·laboració i no de competència per unes impressions i impactes a les xarxes? Al cap i a la fi, competim entre nosaltres per l’atenció de les nostres persones seguidores, i aquest no hauria de ser l’escenari.

 Hem estat capaços, i estem treballant-hi, de crear un model comunicatiu no competitiu i veritablement cooperatiu. Aquest model que estem implementant en el marc restringit de mésOpcions, pot ser implementat en tota l’ESS.

Els beneficis són evidents:

·         Maximitzem l’impacte de les nostres comunicacions. Aprofitant tota la xarxa de seguidors de les entitats de mésOpcions, som capaços d’arribar a més persones sense competir per guanyar seguidors –de qualitat- cadascú de nosaltres.

·         Minimitzem les desigualtats d’escala. Les entitats que formen part de mésOpcions, com en tota l’ESS, són molt diverses i unes tenen molta capacitat d’incidència, sobretot en els cercles més allunyats del nucli dur militant. Amb aquesta comunicació cooperativa podem minimitzar aquestes desigualtats i contribuir a igualar la incidència de les entitats.

·         Transmetem la idea de col·lectiu que intercoopera. Un cop trencades les dinàmiques de sectorialització mitjançant fórmules innovadores, les entitats transmeten una idea de col·lectiu i aporten valor afegit a les seves comunitats, ja que aporten més opcions de consum transformador a les persones que han mostrat interès en el seu sector. Cada entitat, així, pot ser la porta d’entrada sectorialitzada a tot el conjunt d’àmbits de consum responsable que ofereix l’ESS.

Tot i això, en la lògica comunicativa cal trencar algunes tics o dinàmiques que venen d’aquesta concepció de competència per l’atenció en un espai cada cop més sorollós i mercantilitzat (el SEO està carregat de robots, es compren RTs i Likes,…). Una entitat de l’ESS amb una activitat molt concreta, què fa mostrant informació d’una altra entitat i sector diferents? Pensem que els seguidors d’una entitat no volen rebre inputs diferents a la seva activitat, però potser cal “educar” als seguidors i acostumar-los en aquest paradigma comunicatiu cooperatiu, de creació de comunitat i intercooperació.  

Queda per comentar el fet de que la comunicació de les entitats de l’ESS també té per objectiu la venda dels serveis o productes, ja que són empreses que han de dur a terme activitat econòmica. En un context en què s’afirma que el “contingut és el Rei” s’ha acabat usant el contingut per ocultar promocions i usar estratègies de venda subtils o amagades sota pretesos reportatges. El contingut ja no es vist com un servei a la comunitat de seguidors per aportar valor, sinó com una disfressa elaborada per les promocions i la publicitat.

Des d’aquest punt de vista, les promocions en aquest paradigma cooperatiu de comunicació no haurien d’estar amagades, sinó clares, i haurien d’estar plantejades en forma de proposta, en forma de descoberta de més opcions de consum responsable. Passem de les promocions a la proposta i la descoberta. Donant per descomptat el servei informacional que han de tenir les entitats de l’ESS: notícies, desmuntar oligopolis, denúncia, incidència política, apoderament de persones consumidores, etc.

Això serà altament d’utilitat en un context a venir en que les xarxes socials majoritàries estan perdent usuaris joves i, per tant,  pes com a eines comercials. En els propers anys, la seva utilitat com a eina de difusió comercial es veurà reduïda. Agafaran valor les xarxes i eines més privades i restringides, els cercles i comunitats que siguin reals en la vida analògica, es separarà molt més la vida privada de la pública i vinculada a la vida professional. Sembla que l’època l’exhibició pública indiscriminada està arribant a la seva fi.

Davant aquest escenari futur més que provable, la capacitat de l’ESS de teixir una comunitat receptiva i interessada al seu voltant és molt important. Això serà possible si les mateixes empreses són (som) capaces de contribuir a teixir i fomentar aquesta comunitat a partir de les nostres pràctiques. Per això sembla que el paradigma comunicatiu cooperatiu és indicat per donar una visió de conjunt, de col·lectiu. Les persones seguidores han de veure que l’ESS és tot un conjunt, que es forma part d’una comunitat àmplia i amb sentit estratègic de conjunt.

L’objectiu transformador que compartim, la voluntat dissident i de construïr alternatives, ha de passar de la retòrica i dels valors compartits a la pràctica, també, comunicativa. Són moltes les dinàmiques d’intercooperació existents, però aquestes han de ser visibles i implementades en l’arena on es juga la comunicació i la informació.

Apuntem per futures reflexions sobre el paradigma de comunicació coopertiva: com mesurem els impactes? Com mesurem el retorn d’accions concretes? Com abordem el finançanent de campanyes? Tot es pot solucionar anb un quid pro quo?

Andreu Camprubí Trepat