Intervenim en pobresa energètica

La pobresa energètica és una problemàtica que ha guanyat molta atenció mediàtica en els darrers anys. Tal i com també ha passat amb la pobresa infantil, les «pobreses amb cognom» han guanyat força interès mediàtic i polític.

 
La pobresa, l’exclusió social, però, és una de sola. Malgrat hi posem un llistat de cognoms, les seves causes estructurals són les mateixes i, per tant, tenen un seguit d’actuacions possibles per fer-hi front que són les mateixes en cada una de les pobreses amb cognoms.. Parcel·lar les pobreses no és més que un intent per evitar identificar les seves causes comunes i més estructurals.

Tot i això, sabem que l’exclusió social pot ser conceptualitzada com a estat, risc i procés. Això ens aporta riquesa i complexitat en el ventall de polítiques socials per fer-hi front i posa de relleu que calen actuacions en tota la gradació que hi ha entre la reactivitat i la proactivitat. De l’urgència a la prevenció.

En aquestes mesures més urgents, però també algunes de preventives de caire menys estructural, és on podem contemplar algunes de les causes específiques que tenen aquestes pobreses amb cognoms.

En el cas de la pobresa energètica, si bé no escapa a les causes estructurals que provoquen els processos d’exclusió i va aparellada amb mancances més enllà de l’accés als subministraments, podem identificar unes causes particulars que ens permeten articular mesures concretes i focalitzades en les problemàtiques relacionades amb l’accés als subministraments.
Fins ara, la majoria de literatura ha identificat com a causes de la pobresa energètica:

•  Els alts preus dels subministraments
•  El mal estat de les edificacions en termes d’aïllament i eficiència
•  Els baixos ingressos de les llars que pateixen aquesta problemàtica

En aquesta llista cal afegir-hi aspectes relacionats amb el desajust entre les necessitats i els serveis contractats -lligat a una manca de coneixement del mercat energètic i a un comportament opac de les principals empreses-, i també manca de cultura en termes d’un ús eficient dels subministraments i en l’ús eficient de les construccions (elements passius, ventilació, insolació,…).

En el cas de la població en situació de vulnerabilitat cal afegir-hi un sentiment de derrota vers els abusos de les empreses i la impossibilitat de realitzar reclamacions de forma fàcil. Moltes persones han acceptat que a relació de poder és extremadament desigual i es donen per vençuts. Això genera immobilisme i una pèrdua d’apoderamentnecessari en un mercat pretesament liberalitzat.

Des de les competències municipals, espais d’acció operativa i intervenció contra aquesta problemàtica, resulta complicat lluitar contra uns preus abusius i regulats en una gran part per l’estat. Però sí que es pot actuar per reduir el seu cost. Allò que té major impacte són les mesures tarifàries, és a dir, ajustar els serveis contractats a les necessitats i l’accés a les tarifes socials. La configuració del preu fa que les mesures de reducció del consum tinguin un efecte molt menor.

Les millores en eficiència energètica i aïllament de les llars -mesura preventiva-, abordables amb intervencions de baix cost, aporten un extra de confort a la llar més que no pas una reducció significativa del consum. Ara bé, més enllà de les intervencions low cost, és fa evident que calen intervencions integrals en molts edificis per a que siguin espais de vida digna i salubre. Les mesures de baix cost no sempre són suficients ni en termes d’aïllament ni temporals.

Vist que la pobresa energètica no es pot deslligar de processos d’exclusió social més extensos, les actuacions sempre han d’anar vinculades a mesures socials i plans de treball preparats per els i les professionals de serveis socials. Les mesures més urgents no poden estar aïllades, sinó circumscrites a un pla de treball integral que abordi els processos d’exclusió des de totes les seves dimensions.

La necessària visió social de les actuacions contra la pobresa energètica també permeten trencar amb el mantra imperant de la necessària reducció del consum. Moltes llars en pobresa energètica necessiten augmentar el seu consum ateses les estratègies paralitzants adoptades en front a uns subministraments excessivament cars. La configuració del preu fa que els canvis actitudinals impactin poc en la reducció del preu, per això, moltes llars baixen el seu consum fins a límits d’insalubritat. Hi ha casos en que cal augmentar el consum, evitant trasbalsos en les economies domèstiques.

La pobresa energètica doncs, permet actuacions en diferents punts de l’eix que va entre les mesures més urgents i aquelles més preventives, però sempre amb una vinculació estreta amb els serveis socials i altres actuacions inclusives.

Aquestes actuacions de caire estructural no es poden deslligar d’una visió estratègica en termes energètics al municipi. Cal avançar cap a cotes més altes de sobirania energètica que permetin un major apoderament col·lectiu i un major control del mercat energètic, tant des de l’àmbit municipal com del ciutadà, a través de l’accés i gestió comuna d’aquests recursos imprescindibles.

La lluita contra la pobresa energètica no es pot articular des d’una òptica integral si no es busquen solucions a la dependència i centralitatenergètica imperant en el nostre model.

Per això, des del Risell oferim un seguit de serveis en termes energètics que van des les accions més urgents fins aquelles que permetin una planificació a llarg termini que permeti avançar cap a la sobirania energètica local i ciutadana.