Als anys 70 Seligman va anunciar la teoria de la “Indefensió Apresa”, un element del cos analític de la psicologia social que explica perquè les persones no actuen contra situacions injustes. Molt d’actualitat, no?
No és la intenció d’aquests post parlar sobre la manca de reacció ciutadana, sinó que la finalitat és la de relacionar aquest concepte de la Indefensió Apresa amb la pobresa energètica i el conseqüent desempoderament.
L’indefensió apresa ocorre quan un individu (o animal) aprèn a viure de forma passiva per evitar patir situacions negatives. La persona té eines per ajudar-se a si mateix, però no ho fa, es manté immòbil. Això es deriva de situacions vitals on les persones no tenen cap control sobre les conseqüències de les seves accions ni del seu esdevenir. Un exemple clàssic són les persones dels camps d’extermini nazi que, quan els aliats van obrir les portes, no en van sortir pel seu propi peu, atemorits. En aquest vídeo podeu veure com es pot induir la Indefensió Apresa en 5 minuts a uns alumnes.
El cas és que en la nostra experiència d’intervenció en domicilis que pateixen pobresa energètica, observem aquesta Indefensió Apresa en algunes persones usuàries. Han abandonat tota esperança de poder millorar la seva situació tarifària -i pagar menys- a través dels serveis d’atenció de les comercialitzadores. A moltes persones les han enganyat els i les comercials que menteixen directament per tal de fer contractes amb permanències; els i les comercials agressius es guanyen la confiança de persoens a qui acaben enganyant, generant un sentiment de desprotecció a qui ha estat enganyat.
Però no acaba aquí, quan volen o necessiten fer tràmits per intentar reduir la factura, renegociar un deute, canviar la potència, un contracte,… es troben amb ingents dificultats, negatives, marejades de perdiu, demandes de documentació, amenaces,etc. Tot un cúmul de situacions que aboquen a les persones a una situació de pèrdua total de control sobre els seus subministraments, una sensació de soledat i indefensió totals. En aquest moment ja han aprés la indefensió. Els canals alternatuis per recòrrer aquestes situacions són tant complexos, llargs i requereixen tants recursos, que aquestes persones ni els contemplen.
Les persones passen d’una situació d’empoderament a un desempoderament total. Al principi se senten capaces de gestionar la situació, però les circumstàncies els prenen aquesta capacitat d’acció, ja que l’experiència els fa apendre que no són capaços, que estan indefensos.
És en aquest moment en que es rendeixen, ja se senten desposseïts de qualsevol capacitat de reconduir la situació. Se senten del tot desempoderats. Algunes experiències acaben pitjor de com han començat: voler abaixar la potència, canviar un contracte o donar de baixa un subministraments por haver acabat amb una penalització, la demanda d’actualització del butlletí o amenaçes.
Aquesta indefensió apresa comporta una pèrdua de confiança en si mateix i en el sistema, una sensació de que fan el que volen amb un mateix. La indefensió apresa es relaciona amb estats depressius vinculats a la pèrdua de control sobre la vida.
Quan nosaltres atenem el cas i indiquem de forma clara i facilitadora quines són les accions a prendre per millorar les condicions tarifàries, moltes persones no volen fer res, ni amb la nostra ajuda. La indefensió apresa s’ha instaurat.
La pobresa energètica, doncs, té conseqüències a nivell de salut mental pel fet de viure a la fosca, per passar fred, per no assolir certs nivells de confort, per l’angoixa dels pagaments,… però a més s’hi suma aquesta indefensió apresa fruit del tracte de les companyies, un procés de desempoderament i renúncia a la lluita pels drets propis. Un nou factor a tenir en compte a l’hora de fer l’anàlisi de la problemàtica.
Andreu Camprubí
Linguistic Animals