Els Plans Locals d’Inclusió estan en una via de fusió amb els PDC per donar pas als PLIS. Per tant, estan apunt d’acabar-se tal i com els coneixem. Certa nostàlgia impulsa a fer aquesta breu repassada històrica en forma gràfica.
Ara que els PLIS estan apunt d’acabar-se tal i com els coneixem, és un bon moment de fer una mirada a la seva història, veure d’on venen i cap a on van. Aquest post nostàlgic en forma d’infografia vol ser una mena de record per penjar al suro de totes aquelles persones que han estat vinculades als PLIS en algun moment de la seva història de desenvolupament, o per totes les persones encarregades de l’impuls d’algun dels 48 PLIS que actualment existeixen.
Des dels primers acords de la Unió Europea en matèria social, passant pel terme de la “inclusió activa” (molta literatura hi ha sobre els efectes reals de l’activació en un paradigma liberal) fins arribar a Niça 2000 i el Mètode Obert de Coordinació que impulsa les polítiques d’inclusió fins als àmbits locals passant pels estatals i autonòmics.
Anades i vingudes amb els termes exclusió i pobresa, amb les contraprestacions, amb l’activació punitiva, la criminalització de la misèria, del PIRMI a la RGC passant per la RMI,… S’ha fet un llarg camí però encara en queda molt per fer, aquesta vegada, reforçats per la mirada comunitària i les seves pràctiques de foc lent, pel futur Pla Estratègic de Serveis Socials, pel Pla Interdepartamental d’Acció Comunitària i pel nou marc d’intervenció social que sembla obrir-se.
Esperem us sigui útil aquesta infografia i connecti amb la nostàlgia d’una etapa que acaba per donar pas a una que es presenta millor
*la imatge de capçalera és una icona per la diversitat de Waitala
Linguistic Animals