Són diverses les vegades que ens trobem treballant en espais autoanomenats comunitaris i que en realitat no ho són. Els ens locals impulsen espais de treball on hi participen entitats i altres actors de l’anomenat sistema comunitari. Aquests espais solen estar vinculats a Plans de Desenvolupament Comunitari o altres eines de planificació amb vocació comunitària.
Hi ha espais comunitaris que, en realitat, no ho són. Actuen amb lògiques de treball en xarxa en el millor dels casos. Els nous PLACI representaran un repte per aquests espais i cal analitzar-los i treballar-los el més aviat possible.
El què trobem són espais que podríem anomenar de treball en xarxa, però no comunitaris. O ni tant sols això. Si ens agafem a les definicions de treball en xarxa podem dir que són espais de relació entre actors diversos amb capacitat de decisió acotada als seus àmbits de treball i competencials, que comparteixen recursos i que estableixen objectius comuns. A més, les xarxes s’autoregulen i tenen alts nivells d’autonomia. En canvi, si parlem d’espais de treball comunitari hem de parlar de tot i això i de més; cal que els participants defineixen les problemàtiques de forma conjunta i s’autoorganitzin autònomament per solucionar problemes socials compartits. Sense projectes compartits que impactin en les condicions materials de vida de les persones i les seves relacions en els territoris de referència, no podem parlar d’espais de treball comunitari. Cal definir problemes des de mirades de complexitat, compartir diagnòstics i adonar-se que amb accions atomitzades no es pot fer front als reptes que planteja la societat del risc. Un cop fet això, traçar plans d’acció emmarcats en una visió estratègica de l’ens local que contemplin accions col·lectives i conjuntes, que sumin esforços, que impactin en les condicions de vida i reforcin el capital social del territori.
En poc temps, els nous PLACI (Plans Locals d’Acció Comunitària Inclusiva) suposaran un repte per tots els espais comunitaris vinculats als PDC, ja que seran sotmesos a un dinamització més intensiva encarada a la promoció social. En aquest trànsit que suposarà la unió de PLIS i PDC hi haurà una revisió d’aquests espais i una aportació de contingut rellevant. Caldria, doncs, poder revisar aquests espais i analitzar-ne el seu caràcter i la seva adequació al model de treball comunitari.
Com abans els ens locals puguin dur a terme aquest exercici, en millor situació es trobaran per afrontar conjuntament els reptes que la societat planteja i plantejarà. La tasca no és simple ja que ca trencar dinàmiques, cedir poder, ser generosos, entendre conceptes complexos, cal, en definitiva, canviar mentalitats. La solució no són formacions, sinó praxis, fer camí caminant acompanyats. De cara a la implantació dels PLACI a totes les ABSS del principat, aquesta serà una tasca principal i de llarg recorregut i, per tant, com abans ens hi posem, millor. Aquells ens locals que tinguin aquestes aspectes ben treballats podran ser més efectius a l’hora d’implantar el model i de lluitar per la inclusió social.
Linguistic Animals