Enquesta de la UE sobre Consum Col•laboratiu. Col•laboratiu?

Els resultats de l’enquesta de la UE sobre consum col·laboratiu, i les preguntes que s’hi fan, ens donen una idea de com es conceptualitza el sector i de si podem parlar de consum col·laboratiu o no.

 

Tot juts han sortit els resultats d’una enquesta de la UE sobre l’ús de les plataformes col·laboratives. En aquest enllaç podeu accedir a l’informe complert, però en aquest article he seleccionat algunes dades que em semblen rellevants.

Com ja sabeu, la meva posició sobre el sector de l’economia col·laborativa actual és crítica, ja que acaba esdevenint un sector de mercat d’economia capitalista netejat amb cowashing en un moment en que està de moda tot el què és CO; que no transforma les relacions personals, que no qüestiona el model i que beu de la bona premsa d’iniciatievs realment col·laboratives amb pretensions de canvi social. En aquesta entrevista a Vilaweb podeu veure de forma més extensa el meu posicionament, que passa per no parlar de col·laboració entre persones quan ens referim a certes iniciatives empresarials amparades sota el paraigua del consum col·laboratiu.

Amb una anàlsis de tipus més marxista, el capitalisme del cowashing proposa un canvi en les relacions de producció tradicionals. Ara qui es queda el valor és qui té la plataforma, no els factors de producció. El què produeix valor a BlaBlaCar són els cotxes propietat de la gent que els posa a disposició; el què produeix valor a AirBnB són les cases que la gent posa a disposició, però qui s’enriqueix és qui fa la intermediació, no qui té els factors de producció. Però això és una altra discussió on hi ha gent molt més preparada per afrontar-lo.

 

L’enquesta s’ha fet a diversos països europeus sobre una mostra de 14.050 persones (500 a l’estat espanyol).

Al referir-se a plataformes col·laboratives, l’estudi fa referència a plataformes d’internet que permeten transaccions entre persones que poden consumir o proveir un servei.

L’enquesta es divideix en 4 blocs: 1) ús i coneixement de les plataformes col·laboratives, 2) oferiment de serveis a les plataforma col·laboratives, 3) avantatges d’aquestes plataformes sobre el comerç tradicional i 4) problemes d’aquestes plataformes sobre el comerç tradicional.

El primer bloc ens indica que la meitat de les persones que han respost afirmen conèixer o haver sentit alguna cosa al respecte d’aquestes plataformes, però l’altra meitat, no. De tots els que han respost, només un 17% afirma haver usat els serveis d’alguna d’aquestes plataformes.

 

Allò que ens és més rellevant i que ens indica quina és la visió de la UE i de la majoria de la població sobre el consum col·laboratiu ve en els següents blocs.

En posar de relleu, en el segon bloc, el nombre de persones que han ofert algun servei, és quan comença a posar-se en dubte l’etiqueta de col·laboratiu. De les persones que afirmen haver visitat alguna d’aquestes plataformes (el 52% del total), el 68% no han ofert mai cap servei.

Aquesta dada posa de relleu la poca “col·laboració” que es dóna en aquestes plataformes, ja que no són enteses com un espai relacional de reciprocitat entre particulars, sinó com una via diferent de consumir uns bens i serveis. Des d’aquest punt de vista, no hi ha col·laboració, sinó que la relació es dóna, de forma majoritària, només en un sentit. Hi ha qui proveeix serveis i hi ha qui els consumeix, però no es donen els dos papers de forma simultània. Segons el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, col·laborar és treballar en comú. Si la relació només es dóna en un sentit, no hi ha treball en comú possible.

 

Relatiu al tercer bloc, el dels beneficis del consum a través d’aquestes plataformes, ens és significatiu tant les respostes com les preguntes. Si analitzem les principals respostes, veiem que l’avantatge principal que hi troben les persones que han respost és que “l’accés als serveis està ordenat de forma més convenient”. La segona resposta més valorada és que és “més barat o gratuït”.

Si estem parlant de consum col·laboratiu, podem entendre que el valor principal d’aquesta mètode de consum és la col·laboració, és a dir, treballar junts, al ser aquesta l’etiqueta que li confereix una personalitat diversa i el defineix. La component relacional d’aquest tipus de consum hauria de ser, doncs, un factor principal. En cap de les opcions de resposta trobem una referència explícita a cap component relacional derivat d’aquest tipus de consum. Les dinàmiques socials que es puguin donar en algunes experiències realment col·laboratives (Bancs del Temps, Ecoxarxes, Mercats d’intercanvi) no tenen rellevància en aquesta concepció mercantilista del consum col·laboratiu. Un dels avantatges d’un consum dut a terme de forma col·laborativa, i en donaran fe les persones que participen de Bancs del Temps p.ex., és el reforç dels vincles personals, el teixir relacions de confiança, increment de la cohesió, etc. Res d’això es posa de relleu en l’enquesta, ni en les preguntes ni en les respostes: no és important per aquest model de fer empresa capitalista.

Hem d’anar fins a la tercera opció en ordre de valoració per trobar una resposta propera a un aspecte relacional: “La possibilitat de canviar productes o serveis enlloc de pagar amb diners”. Tot i això, aquesta opció de resposta fa referència a com es paga, i no al component relacional que es derivi de la interacció personal.

Per acabar, cal remarcar que el factor d’innovació que pot aportar aquest tipus de consum, cau en la quarta posició de resposta. Per tant, aquest tipus consum -o més ben dit, d’empresa- tampoc està oferint innovacions importants més enllà del procés de contractació. És a dir, aquest tipus de consum proposa serveis i productes tradicionals presentats de forma diversa.

 

En canvi, on trobem aspectes més marcadament relacionals és en la definició de les desavantatges, al quart bloc. La primera desavantatge d’aquestes plataformes és “no saber qui és responsable en cas de problemes”.  Si fos consum col·laboratiu de veritat entre particulars, queda clar qui és el responsable, i queda clar que la solució de possibles conflictes només pot ser relacional. Moltes plataformes han de dissenyar mecanismes de confiança artificial per suplir la manca de col·laboració efectiva entre particulars, és a dir,  hi ha una empresa intermediària en una relació que hauria de ser entre particulars.

Aquesta manca de coherència entre pràctica i discurs pot fer que moltes persones usuàries no tinguin clars els límits i atribucions de cada actor.

Després de la desconfiança general amb internet, el tercer problema més reportat és la manca de confiança en la persona que ven o proveeix el servei. Com podem plantejar un consum col·laboratiu, treballar plegats, sense confiança? Malgrat les intrermediacions de les empreses, les assegurances o les valoracions d’usuaris, un terç de les persones usuàries de les plataformes, no confia en qui li està venent el servei o producte.

El meu parer és que la confiança és un element cabdal en el consum col·laboratiu, és més, sense, confiança no hi pot haver col·laboració.

 

Vistos els resultats de l’enquesta, la concepció que en té la població enquestada i la mateixa UE, sembla cada vegada més clar que no podem parlar de consum col·laboratiu per referir-nos a unes empreses capitalistes que proposen unes metodologies diverses, però cap alternativa de model. No podem parlar de col·laboració sense confiança, ni tampoc sense establir uns vincles relacionals, ni que siguin fins, entre qui proveeix i qui consumeix. El consum, al cap i a la fi, no varia, només ho fa com les empreses dissenyen els seus models de negoci.

Abans del consum hi ha d’haver la col·laboració, no al revés. Sense col·laboració, no podem parlar de consum col·laboratiu.

Són diverses les iniciatives que es couen a foc lent i no mouen milions d’euros, són iniciatives efectivament col·laboratives on el consum és resultat d’unes relacions socials de confiança i col·laboració. Posar-les al mateix sac que els grans monstres capitalistes és perjudicial per aquestes iniciatives que proposen alternatives reals i són avaluades amb criteris purament mercantils. Es dilueixen, perden importància, queden en un reducte folklòric, una curiositat dintre d’un món de grans empreses, models de negoci, inversos i milions d’euros de beneficis.

 

L’enquesta es dóna més informació, com per exemple, els biaixos de gènere, edat i formació que hi ha en l’ús d’aquestes plataformes, però això ja és un altre article.

 

Andreu Camprubí