Els boscos urbans són molt més que arbres: són una infraestructura vital per fer front a l’emergència climàtica i preservar la biodiversitat. Des del Risell fem una crida a les administracions públiques per reconèixer i protegir aquest patrimoni viu que refresca, connecta i dona salut a les nostres ciutats.
Per aquesta raó compartim un resum la Carta oberta presentada a la COP30, que defensa polítiques valentes i de llarg recorregut per tenir ciutats més verdes, equitatives i resilients. 🌳💚
Extracte de la CARTA OBERTA ALS RESPONSABLES POLÍTICS A LA 30a CONFERÈNCIA DE LES PARTS DE LA CONVENCIÓ MARC DE LES NACIONS UNIDES SOBRE EL CANVI CLIMÀTIC (COP30, BELÉM, BRASIL). (Esperon et al., 2025) Traducció en català de l’original que podeu trobar en aquest enllaç.
Cal invertir en boscos urbans com a infraestructura. Les administracions han de reconèixer-los i finançar-los com a infraestructura verda essencial i com a sistemes naturals de salut. S’han d’integrar en els pressupostos municipals i en els marcs legals, financers (incloent-hi la comptabilitat ecosistèmica) i de planificació. La planificació urbana ha de prioritzar la conservació de la infraestructura verda existent, els arbres madurs i la biodiversitat per davant dels models de “netejar i construir”. La protecció d’aquests arbres requereix sancions més severes per retirada il·legal, garanties específiques i incentius com reduccions d’impostos o suport municipal a la cura a llarg termini.
Cal assegurar equitat i accés. Les administracions han de reduir les diferències de cobertura arbòria entre barris, establint objectius locals dissenyats amb la comunitat i promovent la custòdia del sòl, del sotabosc i dels hàbitats. S’ha d’aprofitar la regeneració natural en solars buits, zones de pas i marges fluvials amb participació comunitària. Les polítiques de “conservar i fer créixer” han de reconèixer els arbres regenerats i protegir-ne el creixement durant les obres. És prioritari fomentar la diversitat estructural i funcional —amb espècies natives, adaptades al clima i genèticament diverses— per augmentar la resiliència i garantir serveis ecosistèmics equitatius.
Els boscos urbans s’han d’integrar plenament en la governança climàtica i de biodiversitat. Cal incorporar-los a les estratègies globals i locals de mitigació, adaptació i conservació, amb suport de finançament climàtic. S’han de fixar objectius mesurables i ecològicament fonamentats de cobertura, diversitat i accés equitatiu, alineats amb l’Acord de París, el Conveni sobre la Diversitat Biològica i els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Aquests objectius han de reflectir les lliçons apreses i formar part de les Contribucions Determinades a Nivell Nacional (NDC) i dels Plans Nacionals de Biodiversitat (NBSAP), garantint un finançament estable per al manteniment a llarg termini i una governança multinivell amb participació local.
És necessari enfortir la resiliència mitjançant una gestió adaptativa basada en l’evidència. Cal invertir en sistemes integrats de gestió que involucrin la col·laboració entre sectors, el coneixement indígena i comunitari, la recerca i el seguiment. S’han d’assegurar recursos per al manteniment davant plagues, malalties i fenòmens climàtics extrems, i promoure la diversitat d’espècies i d’origen genètic amb suport als vivers i incentius en la cadena de subministrament. La regeneració espontània guiada pot accelerar el creixement i reduir la dependència dels vivers. Els arbres han de considerar-se actius urbans amb dret a depreciació de capital i incentius fiscals pel seu valor a llarg termini.
Els boscos urbans són una de les solucions basades en la natura més efectives i equitatives. Quan són protegits i reben recursos, refreden els barris, gestionen l’aigua de pluja, emmagatzemen carboni, donen suport a la biodiversitat i milloren la salut, especialment en comunitats vulnerables. Tanmateix, la pèrdua d’arbres madurs supera les noves plantacions en un context d’estrès climàtic i biològic creixent. Es fa una crida als responsables polítics de la COP30 perquè tractin els boscos urbans com a infraestructura essencial: protegint els arbres madurs, establint i finançant les cobertes intel·ligents (SMART canopy), diversitat i accés, integrant-los en les polítiques climàtiques i de biodiversitat, i garantint recursos per al manteniment, el seguiment i la seguretat biològica a llarg termini.
Aquesta acció visionària generarà ciutats més fresques, saludables, biodiverses i equitatives —ara i per a les generacions futures.



