Ecosistemes Cooperatius: proposta analítica (II)

En aquest segon article compartim la proposta analítica pels ecosistemes cooperatius

Per Oscar Redondo i Andreu Camprubí

L’anàlisi dels Ecosistemes Cooperatius s’ha fet en base a la metodologia d’anàlisi de Xarxes (l’expliquem més endavant) i reforç qualitatiu per complementar les informacions.

L’anàlisi de xarxes es fa en base a una enquesta que han de respondre les entitats del territori, i en l’anàlisi es posa el focus en les relacions d’intercooperació ja existents, així com també en les potencials relacions que es podrien desenvolupar a curt i mitjà termini, per tal de constituir ecosistemes cooperatius al territori objecte d’estudi.

Aquesta enquesta analitzada amb la tècnica de l’anàlisi de xarxes, es complementa amb sessions de treball amb les entitats enquestades per analitzar els resultats que emergeixen de l’anàlisi quantitatiu.

Per dur a terme aquesta recerca, hem hagut de sistematitzar el concepte d’ecosistema cooperatiu:

El concepte d’Ecosistema cooperatiu

En aquest sentit, el concepte integra 4 variables diferents:

• Tipologia d’activitats: es tracta d’una variable amb la qual es pretén definir quines activitats es duen a terme per part de la cooperativa objecte d’estudi, així com també generar una descripció del producte/servei prestat, amb l’objectiu d’agrupar la producció segons el sector econòmic.
• Territori: com s’ha esmentat anteriorment, els ecosistemes cooperatius es caracteritzen per actuar en una mateixa àrea geogràfica concreta, distribuint tot allò produït entre la població de l’entorn. Saber la destinació del producte o servei produït és essencial per a millorar la intercooperació, sobretot a l’hora d’ajuntar aquelles empreses que es dirigeixen al mateix segment de població.
• Intercooperació: es tracta d’observar quines col·laboracions s’estan duent a terme entre diferents cooperatives de Ponent, amb l’objectiu de potenciar-les i cercar noves formes de governança. S’ha dividit en tres nivells diferents, segons el desenvolupament de la col·laboració:
  • De primer nivell: posada en comú de recursos, habilitats i funcions de recolzament. La investigació mostra la importància de vincular intercanvis formals i fonts informals d’informació, coneixements i habilitats. Així com també la gestió d’espais compartits.
  • De segon nivell: cooperació econòmica en projectes conjunts. La cooperació bilateral i les participacions creuades entre les organitzacions membres d’un Pol Territorial és difícil de valorar a causa d’una manca d’indicadors de seguiment general, però moltes organitzacions duen a terme aquest tipus de col·laboracions amb freqüència.
  • Estratègica: investigar opcions de futur, previsions d’innovació i compartir una mateixa visió estratègica del desenvolupament territorials en un mateix sector o ecosistema cooperatiu.

Les variables i indicadors de cada àmbit es concreten a la següent taula:

L’anàlisi de xarxes

Una xarxa està composta per un conjunt d’actors entre els quals existeixen vincles (o relacions). Les xarxes poden tenir molts o pocs actors i una o més classes de relacions entre parells d’actors (en aquest cas tres nivells). En aquest sentit, l’anàlisi de xarxes es centra en les relacions entre els actors, i no en els actors individuals i els seus atributs (A. Hanneman, 2002). Aquest fet comporta que els actors no seran mostrats de forma independent. En l’actual estudi s’intenta incloure totes les cooperatives dins un límit determinat per criteris objectius, segons convingui a la proposta d’estudi.

Una de les principals raons per les quals s’ha trobat necessari l’ús de tècniques de gràfic en l’anàlisi de xarxes, és que permet representar la descripció d’una xarxa de forma concisa i sistemàtica. D’aquesta manera, a partir de programari informàtic formal, es podran delimitar i analitzar les relacions d’intercooperació que s’estableixen entre les diferents entitats del tercer sector i les cooperatives de l’Economia Social i Solidària del Ponent de Catalunya.

A l’hora d’analitzar les xarxes que s’estableixen a la regió objecte d’estudi, es tindran en compte els següents paràmetres (A. Hanneman, 2002):

• Connexions: les diferències en com estan connectats els actors en una població poder ser un indicador clau de la solidaritat, la “densitat moral” i la complexitat de la seva organització social. Les cooperatives poder tenir pocs o molts llaços d’intercooperació. Poden ser “fonts de relacions”, “forats” (cooperatives que reben però no emeten) o ambdues coses. Aquestes diferències bàsiques entre les connexions immediates de les organitzacions esdevenen una explicació crítica sobre com les cooperatives veuen l’entorn i com aquest les veu a elles. El número de classes de llaços que les cooperatives tenen entre elles constitueix la base per a la similitud i la diferència en relació a altres actors (i, per tant, la possible estratificació o diferenciació). El número i nivell de cooperació és un factor clau per a determinar fins a quin punt la seva inclusió a l’ecosistema limita la seva conducta i el rang d’oportunitats, influència i poder que tenen.
• Grandària, densitat i grau: la grandària és important per a estudiar l’estructura de les relacions que s’estableixen entre cooperatives, a causa dels recursos limitats i les capacitats que cada empresa disposa per a construir i mantenir llaços. A mesura que l’ecosistema creix, la proporció de tots els llaços que poden estar presents – densitat – disminuirà. Xarxes – o ecosistemes – completament saturades són empíricament rares de trobar. És útil observar fins a quin punt un ecosistema està a punt d’arribar a tot el seu potencial. Aquest fet comporta examinar la densitat dels llaços, definida com la proporció de relacions existents en relació a les possibles.
• Accessibilitat: una cooperativa esdevé accessible per una altra si existeixen un conjunt de connexions mitjançant les quals es pot traçar un camí, des de la font fins al destí, i sense tenir en compte quins altres nodes poden estar entre elles.
• Distància: quantes cooperatives estan a diferents distàncies unes d’altres pot ser important per a entendre les diferències entre aquestes pel que fa a les limitacions i oportunitats que tenen, com a resultat de la seva posició. En aquest sentit, les distàncies entre cooperatives pot ser una característica important a nivell macro en el conjunt de Ponent. La variabilitat en les distàncies que hi ha amb altres cooperatives pot constituir la base de la diferenciació i inclús de la estratificació.

Coneixements que se’n poden extraure

L’aplicació d’aquesta metodologia ens permet observar diversos aspectes. Més enllà de la identificació de les relacions efectives que es donen entre les entitats enquestades, la metodologia ens permet observar:

• L’estat del Mercat Social. Una de les constatacions que extraiem és que encara hi ha marge de millora pel creixement del Mercat Social al territori. L’anàlisi ens permet tenir una visió general i concreta de la participació en el Mercat Social, possibilitant -com així hem fet- aprofundir en els motius i factors de la no participació. Aquesta és una aportació poc innovadora i que no requereix d’anàlisi de xarxes.
• Vincles sectorials. L’anàlisi de xarxes permet observar, discriminant per sectors d’activitat, les relacions que es donen entre entitats d’un mateix sector. Es posa de relleu que no totes les entitats d’un mateix sector estan enxarxades. Acompanyant al reforç de l’enxarxament sectorial poden donar-se més dinàmiques d’intercooperació.
• Vincles territorials. Els ecosistemes cooperatius es caracteritzen per la seva dimensió territorial, però no totes les entitats d’un territori (o subterritori) estan connectades. Podem observar les mancances i ser més eficients en les dinàmiques d’enxarxament. Podem treballar amb entitats “pont” que vinculin diverses entitats i grups d’entitats no directament connectades. En aquest punt cobren importància els conceptes de “distància” i “accessibilitat” entre nodes de la xarxa, poden traçar “itineraris” de connexió eficients a través de nodes compartits.
• Tipus de relacions d’intercooperació. Podem saber si les relacions d’intercooperació són de 1r, 2n o 3r grau. Així es poden establir estratègies per fer “pujar de nivell” les intercooperacions, fent-les més estables, articulades i participades, així com més ambicioses en termes operatius i estratègics.

Limitacions de la metodologia

Aquesta eina s’ha mostrat molt útil en la identificació de relacions entre una quantitat gran d’entitats i saber de quin tipus són. Així mateix, permet establir estratègies pel reforç de la intercooperació a diversos nivells. Ara bé, cal posar de relleu que és una metodologia que veu limitada la seva potencialitat pels factors següents:

1. Baix nivell de resposta. si tenim un nivell de resposta baix, podem extraure informació d’un nombre limitat d’entitats
2. Respostes incomplertes. Aquesta enquesta no és curta ni senzilla i es pot donar que les entitats no ho contestin tot, limitant els resultats de l’anàlisi.
3. Divergència d’interpretació. Si no es fa un acompanyament a les persones que responen, aquestes poden tenir interpretacions diverses sobre què s’està preguntant. És important poder garantir que tothom entén el mateix quan respon. Així , es donen casos d’entitats que afirmen tenir relació de 2n grau amb l’entitat X, però X no afirma tenir-la amb la primera.
4. Pocs recursos. Seria desitjable acompanyar les persones que responen i, alhora, poder fer més d’una iteració de l’enquesta, ja que això permetria fer créixer la xarxa territorial. P.ex. Si l’enviem a 10 entitats i aquestes afirmen col·laborar amb 20 entitats, seria desitjable poder enquestar les entitats noves que apareixen en la primera enquesta per tenir més informació de les xarxes de relacions.