Vés al contingut

DIVULGACIÓ

Compartim coneixement amb l’objectiu principal de l’empoderament col·lectiu i individual. EL CONEIXEMENT HA DE DISTRIBUIR-SE I CIRCULAR
el risell divulgacio
fotografia _ventilador
Vulnerabilitat energètica

La Setmana europea de lluita contra la pobresa energètica, que va ser del 17 al 22 de febrer, ha estat un moment de reflexió interna al Risell. Reflexió per avaluar què podem aportar en aquesta lluita, però també per detectar aquells elements que sovint passen a un segon pla i que creiem que poden ser rellevants en la lluita contra la vulnerabilitat energètica.

Així que, allò que primer volem destacar és que la nostra realitat és que vivim en un país mediterrani. Sí, amb zones més fredes i humides que altres, però mediterrani al cap i a la fi. Què implica això? Doncs estem parlant d’hiverns suaus i curts (amb excepcions) i estius que cada cop són més llargs i calorosos. Perquè, a la realitat mediterrània en què vivim, s’hi afegeix les modificacions que el canvi climàtic produeix.

I és que plou sobre mullat. Hi ha uns percentatges elevats de persones que tenen una temperatura inadequada de la llar, especialment a l’estiu (en parlem aquí i aquí). Si tenim en compte tots els informes que l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic i el Servei Meteorològic de Catalunya elaboren, els estius són cada any més llargs i es preveu un augment de fins a 30 dies pel 2050! Aquí convé recordar que un 26% de la població de Catalunya no pot mantenir la llar a temperatures adequades a l’estiu.

A aquests canvis inevitables, amb conseqüències directes sobre el confort a les llars i a la salut de les persones, s’hi sumen les polítiques de mitigació del canvi climàtic. Una de les principals accions que es plantegen és l’electrificació, tant del parc de vehicles com de les llars. És un canvi que té sentit des de l’òptica del canvi climàtic. Que una part de la demanda energètica passi a ser elèctrica permet que aquesta, via l’ús de fonts d’energia renovables, tingui una menor emissió de gasos d’efecte hivernacle, els GEH. Sempre que es vinculin a l’ús de fonts d’energies renovables que no tinguin (o disminueixin MOLT) emissions de CO₂ ni altres gasos amb repercussió sobre l’efecte hivernacle.

Canvi climàtic i equitat energètica

I aquí és on se situa el primer punt de conflicte. Actualment, la factura elèctrica, tot i disposar de bonificacions, és de les que causen més problemes a moltes llars en situació de vulnerabilitat. Això és així per què una part important de la factura no correspon al consum d’electricitat, sinó simplement l’accés a l’energia (potència contractada) i a impostos varis. També hi té una gran influència el fet de no disposar d’alternatives en l’ús de l’electricitat. Si el gas natural o propà és car, moltes llars opten a escalfar-se mitjançant estufes de butà o biomassa, o directament no s’escalfen. Però l’electricitat és una energia de difícil substitució. Tenim espelmes per no utilitzar les bombetes, cubells per traginar l’aigua i estalviar la bomba que la fa circular per les canonades de casa, biblioteques on consultar internet o carregar el mòbil i segurament molts altres substituts o pedaços. Però estem parlant sempre de pedaços que fan que moltes llars no tinguin els requisits mínims per ser habitables.

Actualment la Llei 24/2015 permet alleugerir les càrregues sobre moltes unitats familiars evitant que se’ls tallin els subministraments i, per tant, puguin viure amb un mínim de dignitat. Però queda pendent què fer amb aquelles llars que, per no acumular deute, no fan ús dels sistemes de climatització o altres serveis de les llars. Habitatges que a l’hivern no s’escalfen i que a l’estiu hi fa molta calor.

A les dificultats de pagament sovint s’hi suma les condicions de l’habitatge, sovint amb deficiències i amb uns sistemes d’aïllament gairebé nuls. El parc d’habitatges català és envellit i sovint presenta moltes deficiències. La seva rehabilitació hauria de formar part de les principals agendes polítiques d’aquest país. Per millorar l’eficiència energètica del sector residencial (canvi climàtic), però sobretot per garantir el confort a les llars (salut). Però aquesta és una empresa majúscula. Què podem fer mentrestant?

Per què ens trobem amb població vulnerable, que sovint viu en edificis antics o mal aïllats o amb deficiències constructives o en males condicions de conservació o totes aquestes circumstàncies a la vegada. Aquí és on poden entrar en joc els refugis climàtics, ja en funcionament en ciutats com París o Toronto i en preparació a Barcelona. Els Refugis Climàtics són espais on la població d’una determinada zona pot obtenir condicions de comoditat i un mínim de confort, tant a l’hivern com a l’estiu. Aquests espais són especialment rellevants en ciutats, on l’efecte illa de calor afecta directament les temperatures a les llars i on també es poden establir refugis climàtics tant en espais interiors com exteriors, definint-se a partir de prioritats diferents adaptades a diferents segments de població. Les xarxes de refugis climàtics haurien d’incorporar en el seu disseny:

  • paràmetres tècnics
  • prioritats socials
  • disponibilitat material i de personal

En conclusió, una xarxa de refugis climàtics pot millorar temporalment les condicions de confort de part de la població mentre no s’asseguren la disponibilitat d’un parc d’habitatges rehabilitat i un accés a l’energia equitatiu i just. Queden molts altres aspectes a considerar i molta feina a fer per garantir un accés just a l'energia i, sobretot, disposar d'un confort i necessitats bàsiques cobertes.

The website encountered an unexpected error. Please try again later.