Mostrem amb una simple gràfica que l’afirmació del Ministre Soria de que acabar amb l’atur és acabar amb la pobresa, no és certa.
Ahir a la nit es va emetre un programa de Salvados dedicat a la pobresa energètica. En la segona part del programa es va emetre una entrevista al Ministre Sòria que va generar força indignació a les xarxes. Podeu veure tots els comentaris que es van generar a twitter sota el HT #EnCasadeElisa.
Deixant de banda la defensa del bo social com a única i suficient solució a la problemàtica -afirmant que els criteris calia revisar-los però que no ho havia fet ni pensava fer-ho- i fent més aviat un discurs de campanya més que no pas d’un Ministre, el que va generar molta indignació va ser la resposta del Ministre a la pregunta de l’Elisa “por què tengo que escoger entre comer y calentar la casa?”, on va dir que quan tingués ocupació, ja no hauria d’escollir.
I és que el Ministre es va abonar al discurs mantingut per les polítiques d’activació i del workfare, on tots els problemes socials es solucionen amb feina. Tot es fia a la creació de llocs de treball, sense una mera consideració qualitativa. Com més llocs de treball, menys exclusió i menys pobreses. I és que això no és cert. Igual que afirmar que el creixement (més PIB) soluciona problemes socials com l’atur o l’exclusió. Aquestes afirmacions macroeconòmiques són falses i es deixen molts elements analítics al tinter. És com el què passa quan Ciudadanos diu que vol el model contractual de Dinamarca, però no parla de les seves polítiques de prestacions ni el model impositiu. Aquí en Vicenç Navarro en parla i desmunta aquest argumentari.
Sabem que el creixement no genera llocs de treball per se, ni acaba amb la pobresa per se. Només cal fer un exercici que demana una dedicació de 10 minuts. Entrar al web de la OCDE i comparar dades. No cal que ho feu, ja ho he fet jo:
Font: elaboració pròpia amb dades de la OCDE
Aquesta gràfica ens mostra diverses coses:
1. Un atur baix no implica baixa pobresa. Per tant és falsa l’afirmació del Ministre en aquest sentit. Cal observar com es genera aquesta ocupació, quin és el nivell salarial, quins els drets que hi van associats, la seva qualitat, com es redistribueix la feina i la riquesa, entre d’altres.
2. Un atur baix no implica poca desigualtat social. L’índex de Gini ens mesura la desigualtat en un territori. Com veiem, països amb baixos aturs poden tenir uns índex molt elevats, sent molt desiguals. També passa el mateix amb països amb elevats PIBs. Per tant, novament, l’important no és el quant, sinó el com. No només cal que la gent treballi, i que ho faci el màxim de persones possible, sinó que aquest treball ha de ser de qualitat i ben remunerat.
3. L’aprenentatge que en traiem mirant les dades del gràfic és que les taxes d’atur, pobresa i desigualtat no van relacionades entre sí. No hi ha una relació directa entre aquests indicadors que permetin afirmar que la modificació d’un, impacta en els altres. Sí que observem, però una relació entre baix atur, baixa pobresa i baixa desigualtat en aquells països amb estats del benestar socialdemòcrates, és a dir, els que més redistribueixen la riquesa. I al contrari, aquells estats més liberals, són els que presenten un major desajust entre els indicadors.
Per tant, l’afirmació del Ministre Soria (i d’altres que la comparteixen) és falsa. No hi ha relació entre minvar l’atur i minvar la pobresa. Aquesta relació només existeix si tenim en compte una altra variable: el model d’estat i com aquest redistribueix la riquesa. Allò important és el model de benestar i les atribucions que té i pren l’estat cap a la ciutadania.
Andreu Camprubí
Linguistic Animals