Com podem crear barris cooperatius? Quin paper hi pot jugar Eticom Som Connexió? A propòsit de les jornades Ciutat Comuna que han tingut lloc aquest cap de setmana a Can Batlló.
Tot seguit faré un intent de sistematització de la principal pregunta que ha guita la sessió matinal del dissabte. En el debat hi havia més punts, però aquest ha estat l’eix central sobre el què ha girat la sessió. Com podem fer barris o pobles cooperatius.
A continuació exposo un seguit d’impressions personals barrejades amb algunes de les que he pogut recollir en el debat per grups organitzat (no totes perquè he hagut de marxar abans d’acabar, per tant segur que manquen observacions). A més, segur que de les jornades en sortirà algun document de síntesi de les aportacions de tots els grups de debat molt més ric i extens que aquest.
La pregunta és clara, com podem crear barris cooperatius? No pretenc donar la resposta, però si posar en ordre algunes de les idees que tinc i les que han sorgit en el debat.
– Connectivitat:
El valor afegir que aportem les cooperatives, en essència, és el factor relacional. Una cooperativa és una forma jurídica i com diu un company, l’hàbit no fa al monjo. Ser cooperativa i ser cooperatius implica treballar des d’unes relacions personals diferents a les que estem acostumats en les mercantils. La força de la cooperació rau en les relacions entre les persones. Horitzontals, igualitàries, solidàries, flexibles: aquests són alguns dels adjectius que podem aplicar a les relacions personals en les cooperatives.
Els barris cooperatius, doncs, no són aquells formats per moltes cooperatives, sinó aquells en que les seves cooperatives es relacionen entre si amb unes relacions amb els mateixos adjectius citats anteriorment.
El potencial transformador del model rau en les relacions, en ser capaços de teixir xarxes de persones, cooperatives i entitats. De res serveix tenir moltes cooperatives com illes, ja que totes faran la guerra per la seva banda i tendirem a competir més que no pas a col·laborar.
Aquesta xarxa del barri cooperatiu és molt més capaç de donar respostes a les necessitats del barri de forma integral, és molt més capaç de detectar-les i de denunciar-les. La connectivitat i, en definitiva, la comunicació entre els nodes de la xarxa ha de permetre actuar de forma conjunta a partir d’una diagnosi compartida de necessitats socials i econòmiques. D’aquesta diagnosi n’ha de sortir una orientació estratègica compartida i cooperativa encarada a satisfer aquestes necessitats detectades col·lectivament.
Aquesta xarxa de barri cooperatiu,a més, pot permetre reduir costos consumint de forma col·lectiva determinats serveis.
Un barri cooperatiu, doncs, hauria de ser un barri on les seves cooperatives i associacions estiguin fortament connectades entre sí, amb relacions dinàmiques i fluides. On es generi una xarxa compartida, on es generi comunitat i treball en xarxa; és aquí on comença la transformació social.
– Arrelament:
De forma evident, un barri cooperatiu no pot sinó estar arrelat al seu territori. També ho han d’estar les persones que conformen aquest barri. Ja no es tracta només d’una qüestió pràctica de coneixement dels recursos i institucions, que també. Es tracta d’un component identitari que permeti les dinàmiques de treball compartit. No parlem d’identitats nacionals ni excloents, sinó d’aquelles que permeten la identificació amb l’altre i posar-se a treballar plegats. La solidaritat no pot sorgir sinó és en un context d’identificació i reconeixement mutu.
Hi ha també el component relacional, com s’ha dit abans. Treballar les relacions (entre persones, entre cooperatives i entre actors diversos) per poder generar les dinàmiques necessàries és una qüestió de temps, l’arrelament a un entorn no es pot deslligar de les relacions que s’hi estableixen.
Això ha generat algun dubte:
En un context com l’actual, i el que vindrà, on moltes persones tindrem una mobilitat residencial alta, com podem generar dinàmiques de fort arrelament territorial?
En aquest punt caldrà explorar quin paper poden jugar les noves tecnologies. Però una de les observacions fetes han estat les següent:
- Si els projectes cooperatius no tenen un fort component personal, la qüestió de la mobilitat de les persones és secundària. Això implica disposar d’una alta cultura cooperativa que sigui capaç de deslligar les persones concretes dels projectes.
- Teixir xarxes de projectes cooperatius efectives i d’ampli abast. Així, les persones entren en contacte amb projectes d’altres barris i pobles i en coneixen les persones i dinàmiques. Això permet una mobilitat territorial més fàcil, ja que la integració en la xarxa cooperativa del nou lloc d’acollida no es fa des de zero.
Aquest arrelament al territori i el seu vincle estret es desitjable que es materialitzi amb un espai físic com Can Batlló, La Base, Can Vies, o d’altres. Aquests espais de referència fan la funció de “súper node” i representen un espai que pot ser apropiat per tots els veïns. Ja no només per satisfer la demanda d’espais per dur a terme activitats, sinó com a punt de referència físic i simbòlic, un lloc de ningú i de tothom, un espai on la seva gestió posi en contacte i cooperació a tots els actors del territori/barri, permetent ser l’espai generador de les accions que cal dur a terme en el barri.
– Permeabilitat:
Quan parlem de barris cooperatius ho hem de fer referint-nos a tot el barri i no als projectes de determinats col·lectius. A vegades, es tendeix al replegament d’aquests projectes sobre si mateixos i a la no comunicació amb altres actors. Un barri cooperatiu ha de ser capaç de transcendir i mostrar-se útil per a tot el barri. A la llarga, totes les persones del barri han d’apropiar-se del projecte, no només les més implicades i conscienciades. Si es fa així, serà molt més fàcil que persones no necessariament conscienciades s’apropin al projecte per oferir el seu temps i el seu compromís.
Això té un altre efecte. Si tot el barri dóna suport a aquests tipus de projectes, aquests disposen d’una legitimitat molt gran de cara a les administracions. Això permet que en certs moments (desallotjaments de centres socials o horts, per exemple) la pressió veïnal pugui actuar en favor del projecte cooperatiu. En cas contrari, si la població del barri no dóna suport a aquests espais, la seva legitimitat és qüestionada i són més fàcilment “desallotjables”. No només en cas de desallotjaments literals o figurats, sinó també per veure satisfetes les demandes cap a l’administració o altres actors al veure que hi ha un fort recolzament veïnal.
Quin paper hi podria jugar Eticom Som Connexió?
El dissabte al matí també se’m va demanar exposar quin era el paper que podia tenir Eticom Som Connexió per ajudar a la construcció de barris cooperatius. Aquest és un tema en el què hauria de pensar-hi més, ja que segurament té més potencialitat del que exposaré tot seguit.
Eticom Som Connexió pot ser una eina transversal de comunicació usada per tots els nodes de la xarxa que hauria de tenir el barri cooperatiu. De forma més concreta:
– Reforç de les sinapsis:
Si estem d’acord en que el valor del barri cooperatiu no rau tant en la seva quantitat de cooperatives sinó en com aquestes s’articulen i es relacionen, queda clar que es necessiten recursos que permetin una bona circulació d’informació entre els nodes del barri cooperatiu.
Eticom Som Connexió pot ser l’eina que permeti als barris cooperatius dotar-se de forma col·lectiva dels recursos tècnics i tecnològics per a que la xarxa sigui dinàmica i disposi de tots els elements que facilitin la seva articulació.
– Una altra excusa per trobar-nos:
El model territorial amb el que treballarem a Eticom Som Connexió serà molt similar al ja implementat per altres experiències com Fiare, Som Energia o Coop 57. Pretenem que es generin grups locals d’afinitat que treballin per dotar-se dels serveis necessaris i desenvolupar projectes amb un fort arrelament territorial. Aquests espais, més enllà de les dinàmiques concretes i específiques relacionades amb les telecomunicacions, han de ser llocs de reforç dels vincles comunitaris que han de permetre l’emergència de dinàmiques transformadores d’autogestió.
– Acceleradora d’emprenedoria col·lectiva:
A Eticom Som Connexió ens agrada pensar que la iniciativa tirarà endavant i serà un èxit. Si això és així podrem avançar de forma real cap a la sobirania de les telecomunicacions. Aquesta sobirania implica disposar d’infraestructures de propietat col·lectiva, sinó sempre haurem de pagar pel nostre dret de pas per les infraestructures de tercers (i aquests són l’oligopoli, amb algunes excepcions de xarxes públiques). Si aconseguim disposar d’aquestes xarxes del comú, caldrà desenvolupar iniciatives que instal·lin i mantinguin aquestes infraestructures col·lectives. L’aposta d’Eticom Som Connexió no és la d’assumir aquest paper, sinó el de donar suport –i servir d’excusa- per l’emergència d’empreses cooperatives lligades al territori que duguin a terme aquestes tasques.
De la mateixa manera, també esperem servir d’excusa pel foment d’iniciatives de software lliure que complementin, en els territoris, el camí cap a la sobirania de les telecomunicacions. Eines de gestió, de comunicació i treball col·laboratiu lliures i obertes en els barris serien un complement perfecte a unes telecomunicacions col·lectives i cooperatives.
– Sobirania en les telecomunicacions:
Sempre parlem de la sobirania de les telecomunicacions. Aquest és un horitzó al que encara només podem apuntar. Tal i com funciona el mercat i els requeriments econòmics que implica disposar d’una infraestructura pròpia, no hi ha cap altre remei que anar cap a la sobirania de les telecomunicacions de forma col·lectiva. Això es pot entendre en diversos plans:
- En un pla més general, queda clar que com més persones s’impliquin en el projecte d’Eticom Som Connexió, més capacitat tindrem per generar projectes d’extensió d’infraestructura pròpia i gestionades de la manera que decidim de forma col·lectiva.
- En un pla més concret i seguint el model de guifinet, les millors condicions del servei les podem obtenir si ens ajuntem amb altres persones del nostre bloc de pisos, el nostre carrer, la nostra plaça o el nostre barri. Pensant en això, en una reunió del grup impulsor ens va sortir l’eslogan “cooperar té premi”. En el nostre sector és així: compartir fibra i connexió, assumir de forma col·lectiva les inversions, fer massa per demanar millors condicions.
Segurament aquest text es podria ampliar i enriquir amb les aportacions que es van realitzar en les jornades de dissabte en algun dels grups de debat. Segur que un procés de reflexió conjunta en torn al paper d’Eticom Som Connexió podria aportar més elements, però volia facilitar aquest post com a forma de fomentar el debat. Si serveix per parlar-ne i pensar-hi, ja em dono per satisfet.
Esperarem les conclusions de la jornada per llegir-les amb ganes!
Andreu Camprubí
Linguistic Animals