Alimentació d’urgència i dignitat.

La Cuina Solidària és un projecte de Cornellà de Llobregat que es basa en l’alimentació d’urgència de persones en situació de vulnerabilitat, però des d’una òptica dignificadora i tenint en compte les situacions de mancança habitacional. Interessant i contents d’haver-hi participat!

La preocupació per dotar els serveis d’alimentació d’urgència d’una càrrega caritativa menor i plantejar projectes que vagin en aquest sentit, però lligats a la dignitat de les persones usuàries, a la contemplació de l’exclusió com un fenòmen multifactorial i la seva solució com una qüestió de drets, ve de llarg. Són moltes les persones de l’àmbit social que hi pensen i s’hi procupen. Ja vam fer un post parlant d’això fa un temps. Tot seguit presentem un projecte, la Cuina Solidària, que fa un pas més cap a la creació de serveis d’alimentació d’urgència normalitzats i dignificants.

Durant el curs 2014-2015 i 2015-2016 des del Risell vam estar treballant, a través de la Diputació de Barcelona, en el projecte Cuina Solidària de Cornellà de Llobregat. La nostra tasca va consistir en donar suport al consistori en la definició dels aspectes tècnics del projecte: criteris d’accés, barems, perfils de destinataris, eines de derivació, processos de treball i coordinació, Pla de Comunicació i el disseny d’un mecanisme d’avaluació i seguiment en base a diverses eines metodològiques i contemplant la participació de tots els actors implicats.

Aquest projecte consisteix en un servei de menjar preparat per persones que per diversos motius (els vam definir durant el procés de treball) no poden o no és recomanable que accedeixin al servei de Botiga Solidària, és a dir, menjar per preparar. Això dóna accés i resposta a situacions de persones amb pobresa energètica, en situacions habitacionals on no tenen accés a una cuina, a situacions d’infrahabitatge on la cuina està en mal estat, persones amb una necessitat urgent, etc.

Un dels primers punts a favor del projecte, doncs, és que dóna resposta a situacions de vulnerabilitat, sobretot en termes d’habitatge, que quedaven invisibilitzades pel tradicional sistema de banc d’aliments i de donació de menjar cru. La combinació de tots dos recursos, doncs, permet donar una millor i major resposta a les diferents situacions de vulnerabilitat, que són moltes i variades. Aquesta combinació es fa a partir d’una eina de coordinació entre tots dos recursos, un formulari de recull de queixes i suggeriments de les persones usuàries de la Botiga Solidària que ha de permetre detectar situacions en les que el recurs del menjar cru/per preparar no sigui apte per aquella situació particular i, en canvi, sí que ho sigui el recurs de la Cuina Solidària.

Però hi ha més elements que cal destacar d’aquest projecte, que el fan aparèixer al Recull de Bones Pràctiques dels Plans Locals d’Inclusió Social que elabora la Generalitat. El primer és que aquest projecte és un dels exemples de col·laboració de l’administració amb les entitats. La Cuina Solidària és un projecte conjunt entre l’Ajuntament, la Fundació Llindar i Menja Futur. La Fundació Llindar és qui gestiona el recurs, Menja Futur elabora els menús i l’Ajuntament actua de facilitador i dóna certa estabilitat financera al projecte a través dels menús socials que es donen a les persones usuàries dels serveis socials, però el projecte no se sosté econòmicament només amb les aportacions de l’Ajuntament.

Però allò que voldria destacar per sobre de tot és la constant preocupació que va guiar tot el procés de treball per poder articular un recurs per persones usuàries de serveis socials que fos el màxim de normalitzat possible. La principal crítica als serveis d’alimentació, o a les polítiques assistencials en general, és la seva gran dimensió caritativa que genera estigma a qui rep l’ajuda, generant circuits paral·lels exclusius per persones pobres. Són diverses les actuacions que cerquen no generar dos circuits paral·lels; un per persones no institucionalitzades i un per pobres. Les Botigues Solidàries intenten la normalització a través de crear “supermercats”, però continuen sent espais exclusius per pobres.

El projecte Cuina Solidària ha aconseguit esdevenir un recurs alimentari d’urgència per persones en situació de vulnerabilitat però del tot normalitzat. A la Cuina Solidària hi pot anar qualsevol persona a comprar el seu dinar i es poden trobar fent cua persones usuàries de serveis socials i treballadors de les empreses del voltant del Mercat de Cornellà. L’única diferència és a l’hora de pagar, on uns ho fan amb tiquets de serveis socials i els altres amb tiquets de la seva empresa, o diners.

Un altre dels problemes que es detecten en les situacions de persones en vulnerabilitat que s’alimenten, bàsicament, a partir dels bancs d’aliments, és la poca varietat alimentària, la poca disponibilitat de producte fresc i la minsa ingesta de proteïnes animals. Si bé és cert que molts municipis supleixen això a través de convenis amb supermercats o horts socials, també val a dir que no passa a tot arreu. La Cuina Solidària ha significat un augment en la varietat aliemntària de les persones que l’usen, així com un augment molt important de la canr i el peix, i aliments frescos, que s’ingereixen. Són molts els infants que viuen en llars pobres que basen la seva alimentació en el que obtenen dels bancs d’aliments, també a Cornellà. Ara són diversos els infants que tenen una alimentació més variada i completa gràcies a aquest projecte. Aquest és un element gens menor.

Més encara. La gestió del recurs la fa la Fundació Llindar, qui s’encarrega de que les persones contractades per treballar en la gestió del recurs siguin persones de col·lectius amb especials dificultats d’inserció.

Per acabar, el projecte Cuina Solidària disposa d’un mecanisme d’avaluació format per diverses eines metodològiques, tant quantitatives com qualitatives que en permeten fer un bon seguiment i una bona avaluació. Aquest mecanisme integra tots els actors que participen en el projecte, des de tècnics municipals fins els receptors del servei, incorporant les persones en situació de vulnerabilitat en l’avaluació i definició del recurs. L’eina està pensada per a que es puguin incorporar canvis de forma àgil i detectar disfuncions o aspectes a millorar de forma ràpida. De fet, ja hi ha un seguit de canvis a plantejar fruit de la posada en pràctica del mecanisme d’avaluació que vam dissenyar: plantejar el dur els menús a casa de persones amb problemes de mobilitat, adaptar els àpats als gustos infantils (són la majoria de receptors del servei), entre altres de caire més tècnic.

En definitiva, Cuina Solidària és un projecte que ha aconseguit solucionar alguns dels problemes que presenten els serveis d’alimentació d’urgència, sobretot pel que fa a aspectes claus com la dignitat de les persones usuàries i d’altres com el donar resposta a situacions que fins ara no en tenien: els problemes derivats de males condicions habitacionals i la pobresa energètica.