Skip to main content

Aquest abril del 2019, el govern Espanyol va aprovar l’Estratègia Nacional contra la Pobresa Energètica amb un objectiu ambiciós de reduir per al 2025 la pobresa energètica en, com a mínim, un 25% i idealment el 50%. Veiem què ens proposen?

Definicions i objectius

Aquest abril del 2019, el govern Espanyol va aprovar l’Estratègia Nacional contra la Pobresa Energètica amb un objectiu ambiciós de reduir per al 2025 la pobresa energètica en, com a mínim, un 25% i idealment el 50%.

Una de les principals novetats que ha comportat aquesta Estratègia és la definició oficial del concepte de pobresa energètica, amb uns indicadors clars per a calcular-la i, per tant, l’establiment d’objectius de reducció vinculats a dades objectives.

DEFINICIÓ: La pobresa energètica és la situació en la que es troba una llar on no s’hi poden satisfer les necessitats bàsiques de subministraments d’energia a conseqüència d’un nivell d’ingressos insuficient i que, en el seu cas, es pot veure incrementada per disposar d’un habitatge ineficient energèticament.

Els indicadors primaris que l’estratègia proposa, basats en els criteris de l’Observatori Europeu de Pobresa Energètica, són 4:

  • Retard en el pagament dels rebuts

  • Temperatura inadequada de l’habitatge

  • Pobresa energètica amagada

  • Costos energètics desproporcionats

Segons l’Estratègia, els valors de pobresa energètica a Catalunya són:

quadre situació

La segona principal novetat de l’Estratègia és que inclou la transversalitat , d’administracions/entitats i temàtiques, en les seves propostes, amb la voluntat de donar un enfocament integral a la problemàtica. Les propostes de l’Estratègia s’estructuren en els següents eixos:

  • Eix I. Millora del coneixement de la pobresa energètica

  • Eix II. Millora de la resposta davant la situació actual de la pobresa energètica

  • Eix III. Creació d’un canvi estructural per a la reducció de la pobresa energètica

  • Eix IV. Mesures de protecció a les persones consumidores i consciència social

En general, aquesta estratègia presenta millores significatives respecte a les accions en la lluita contra la pobresa energètica, començant per la definició oficial del concepte de pobresa energètica i l’establiment d’indicadors que permeten vincular-hi objectius de reducció concrets.

A la vegada, és una estratègia d’alt nivell, amb mesures globals, a vegades ambigües i de difícil aplicació, especialment per què acostuma a establir com a responsables d’implementar les accions diferents nivells d’administracions, fent difícil el lideratge o aplicació efectiva de les mesures.

Mesures

Entre les mesures que proposa l’Estratègia en volem destacar-ne dues:

Mesura 7. Rehabilitacions exprés en habitatges

Aquesta mesura es troba inclosa en l’eix III, el qual es centra en mesures per a la reducció de la pobresa energètica i remarca la importància de l’eficiència energètica. En aquest sentit, l’estratègia reconeix la relació directa entre pobresa energètica i el mal estat dels habitatges, les conseqüències econòmiques i de salut que aquest mal estat comporta.

La mesura 7 es centra en l’impuls de mesures de rehabilitació exprés de baix cost i d’aplicació ràpida. Aquestes mesures inclouen accions com l’aplicació de pintura tèrmica, l’aïllament sota el forjat, instal·lació de cortines, doble vidre de finestres, canvi d’equips tèrmics, etc. La considerem una mesura d’emergència i curativa molt necessària però no podem oblidar la necessitat d’actuacions preventives i estructurals.

La proposta centra l’impuls a aquestes mesures a partir de subvencions que poden arribar al 100% per casos vulnerables, vulnerables severs o en risc d’exclusió severa i de la intensitat de pobresa energètica dels beneficiaris. La mesura estableix com a responsables de l’acció al Ministeri per a la Transició Ecològica, l’IDAE i les comunitats autònomes i entitats locals, les quals hauran de proveir els fons per a finançar-la.

En aquest sentit, caldrà preveure com incorporar la problemàtica que es troben les famílies en règim de lloguer. Sovint la problemàtica que ens trobem és que famílies que viuen en situació de pobresa energètica no són les propietàries del pis. En aquestes situacions, quines eines ens ofereixen per poder “exigir” a la propietat una rehabilitació energètica de l’habitatge si les condicions de la subvenció no són del finançament del 100%? Com es podria exigir una base d’habitabilitat i confort tèrmic del immobles pe tal de poder ser llogats o venuts?

La millora de l’eficiència energètica presenta beneficis obvis en termes relacionats amb la reducció de la pobresa energètica, la millora del parc d’habitatges comporta una disminució dels consums energètics i, per tant, una reducció dels costos associats. Però en nombroses ocasions es passa per alt la vinculació directa entre millora energètica i confort a la llar. El confort a la llar ens garanteix qualitat de vida, benestar a nivell de salut i social.

En aquest sentit, i mentre tot el parc d’habitatges no garanteixi el confort, es pot proposar la utilització dels denominats refugis climàtics, que, si ben organitzats i coordinats des de les administracions, a banda de millorar el confort en èpoques climatològiques extremes poden afavorir al sentit de pertinença a una comunitat o tenir altres beneficis complementaris vinculats a activitats programades en els refugis climàtics. Els refugis climàtics poden esdevenir espais on les persones vulnerables poden estar en confort una part de la jornada fins que no es puguin aplicar les millores d’eficiència energètica a les seves llars.

Línia 8. Millora de la informació i la formació dels consumidors

La línia 8. Inclosa en l’eix IV, inclou fins a 5 mesures relacionades amb la sensibilització i la generació de consciència col·lectiva i també de la informació i formació dels consumidors vulnerables. Així, a grans trets, busca l’empoderament de les persones consumidores, especialment aquelles més vulnerables, dotant-los d’eines que les permetin gestionar els seus consums i costos energètics.

En aquest sentit, des del Risell recomanem l’elaboració del Manual d’ús de l’habitatge, una eina que et permet conèixer les principals característiques de l’habitatge, presentant-te com és la pell del teu edifici, quins elements de protecció passiva hi ha i de quines instal·lacions actives disposes. El manual t’explica com pots utilitzar tots els elements dels que disposa el teu habitatge de forma més eficient.  Entenem, i així ho hem pogut corroborar amb els projectes realitzats, que des del coneixement som capaces d’actuar i millorar la nostra gestió energètica de casa, reduint el consum energètic i augmentant el confort

I després què?

L’Estratègia estableix un nou marc conceptual de la pobresa energètica gràcies a la seva definició oficial i l’establiment d’unes línies de treball generalistes contra la pobresa i vulnerabilitat energètica. Aquest document de base ha de ser l’inici de polítiques i accions concretes que permetin un treball efectiu que millori les condicions de la ciutadania vers l’ús de l’energia. Caldrà veure com es realitza la definició concreta d’aquestes actuacions, quins són els pressupostos que s’hi acaben destinant i especificació de l’òrgan executor . Restem a l’espera.

 

Skip to content