Vés al contingut

DIVULGACIÓ

Compartim coneixement amb l’objectiu principal de l’empoderament col·lectiu i individual. EL CONEIXEMENT HA DE DISTRIBUIR-SE I CIRCULAR
el risell divulgacio
foto de la formació

Per què cal millorar la detecció dels casos de pobresa energètica? Com fem la detecció ens determina quin tipus d’actuació podem dur a terme.

Actualment l’Ajutament de Barcelona està implementant un sistema de detecció precoç de casos de pobresa energètica que resulta innovador, en el sentit de nou, però també perquè es fa des d’una òptica comunitària, comptant amb una diversitat important d’actors dels territoris i, en aquest sentit, duu a terme un empoderament col·lectiu.

Però, per què és important fer la detecció precoç? Si no era així fins ara, com era?

Fins l’aparició del projecte Talaies que vam implementar al barri del Carmel, la detecció de pobresa energètica es feia de forma reactiva. Les entitats i serveis que actuàvem fent formacions, atencions o intervencions domiciliàries ho fèiem sobre casos detectats pels serveis socials o per entitats. El cas és que aquests casos entraven en el radar de les institucions o les entitats quan el cas de pobresa energètica ja era manifest i tenia associada una problemàtica d’impagament o avís de tall. En definitiva, es detecta quan ja és tard.

Això porta a que el tipus d’acció que es pugui fer sigui  només de caire reactiu: pagament de factures, evitar el tall i, després, formació i intervenció en domicilis.  A més, això significa que les afectacions que es produeixen tant a nivell físic com psicològic i social de viure en pobresa energètica ja s’estan donant. Per tant, les accions reactives no afecten només al pagament de factures, sinó també a pal·liar les diferent dolences i afectacions associades a viure en pobresa energètica.

Des d’una òptica de política pública des del marc analític de la inclusió social, aquest tipus d’actuacions han de tendir a minimitzar-se i els esforços cal centrar-los en actuacions proactives, estratègiques i anticipatives. Però com podem anticipar-nos a les problemàtiques si som incapaços de detectar-les fins que ja són manifestes?

 

Image removed.

 

Aquí entra el sistema de detecció precoç que vam començar a dissenyar en el projecte Talaies i que ara ha agafat una dimensió molt major amb la formació que impartim a professionals de l’àmbit sanitari de tota la ciutat de Barcelona.

El projecte Talaies es un projecte comunitari de detecció precoç. Un projecte que es centra en la dimensió comunitària i l’empoderament col·lectiu –a diferència del contingut mal dit comunitari de les accions de detecció reactiva: formació grupal que només empodera individualment, si empodera, ja que una cosa és formar i una altra molt diversa és empoderar.

Es va teixir una xarxa de Talaies (CAPs, CAS, entitats socials diverses del barri), de punts capaços de detectar aquests possibles casos de pobresa energètica que havien de derivar-los al Punt d’Energia del Carmel, vinculat al Pla de Desenvolupament Comunitari i format per veïns i veïnes voluntàries. O bé, derivar als serveis socials aquells casos més urgents.

El sistema es basa en un seguit d’alertes i preguntes de verificació que han de permetre als professionals sanitaris poder detectar amb un nivell de rigor elevat possibles casos de pobresa energètica.

Actualment, aquest sistema de detecció ha crescut i ha agafat una dimensió de ciutat, posant el seu accent en bombers i sistema sanitari però amb capacitat de creixement.

Aquest tipus de detecció obre un ventall nou de possibilitats d’intervenció i, el més important, permet evitar els casos de pobresa energètica manifesta abans de que es produeixin. Permet detectar els casos d’autocontenció –de difícil detecció- i evitar, també, alguns dels efectes en la salut psiscològica i física de les persones que pateixen pobresa energètica.

Aquest sistema de detecció que implementa l’Ajuntament de Barcelona i en el que participem és una bona notícia per la intervenció en pobresa energètica i per l’avançament cap a un model d’atenció social proactiu, que lluiti contra les vulnerabilitats i capaciti les persones i comunitats.