Vés al contingut

DIVULGACIÓ

Compartim coneixement amb l’objectiu principal de l’empoderament col·lectiu i individual. EL CONEIXEMENT HA DE DISTRIBUIR-SE I CIRCULAR
el risell divulgacio
macarrons
Article realitzat en motiu de la participació com a ponent al grup de treball sobre pobresa del Consorci Municipal de Benestar Social de Barcelona.

Al final de l’article hi ha incrustada la presentació en Power Point que complementa les breus notes d’aquest article. 

 “donar un paquet de macarrons”: Consideracions sobre la caritat i l’acció comunitària

 

Avui he assistit al grup de treball sobre pobresa del Consorci Municipal de Benestar Social de Barcelona. M’hi han convidat per parlar d’un tema gens simple. A grans trets havíem de discernir sobre la caritat i l’acció comunitària.

En un moment com l’actual, l’exclusió social està passant de ser un risc a ser un estat. Cada cop hi ha més persones que necessiten un tipus de suport de caire assistencial, és a dir, per exemple, rebre menjar. A aquest tipus d’actuacions les he agrupat sota el títol “donar un paquet de macarrons”, ja que em sembla una forma gràfica de fer-ho sense entrar a valorar-les.

Totes les persones que treballem en qüestions relacionades amb la inclusió i les polítiques socials entenem que la caritat i l’assistencialisme no són les formes adients per a dur a terme processos inclusius. La caritat genera efectes negatius diversos: no qüestiona les desigualtats, és discrecional, manté i reprodueix els rols d’assistent i assitit, genera estigma, no és emancipadora, etc.

La nostra aposta és per les polítiques estructurals, que ataquin les causes i no les conseqüències, que girin en torn a diferents àmbits de la vida –ja que l’exclusió és un fenomen multifactorial-, que contempli la diversitat de situacions i processos d’exclusió i que vagin encarades al foment de les relacions socials, és a dir, amb perspectiva comunitària. També entenem que les polítiques socials han d’estar sustentades en un marc legal i que garanteixi els drets a les persones, uns drets de ciutadania, que no s’hagin de guanyar ni vagin vinculats a la participació al mercat de treball (més encara quan aquest està tocat de mort).

Ara bé, en un moment com l’actual, on moltes persones necessiten un suport tant bàsic com el menjar, com podem fer que l’acció “donar un paquet de macarrons” tingui un caràcter poc caritatiu i més comunitari? Com fer que donar aquest tipus de suport vagi més enllà del simple fet de rebre menjar? És a dir, dissenyar actuacions que permetin (o almenys busquin) una efectiva autonomia i emancipació de les persones i l’articulació de vincles comunitaris de reforç relacional.

He intentat enunciar una sèrie de preguntes que cal fer-se quan una entitat, la ciutadania organitzada o les administracions es trobin en la situació d’haver de “donar un paquet de macarrons”. A l’hora de plantejar les actuacions cal tenir en compte diversos factors si no es vol caure en el mer assistencialisme caritatiu. Entre d’altres, les consideracions més importants són tres: 

  1.  quin és el paper de la persona que rep l’ajuda? És un paper passiu, de mer receptor, o bé juga un paper actiu en la definició de les necessitats i/o en la gestió, esdevenint actor?
  2.  és una actuació única? La persona que rep l’ajuda només rep aquest tipus d’ajuda o està participant en programes o processos formatius, d’inserció laboral o capacitació?
  3.  reforça els vincles comunitaris? L’exclusió social genera ruptures relacionals i soledat. Disposar de xarxes i vincles comunitaris és de cabdal importància per afrontar processos d’inclusió reeixits.

 Si les accions “donar un paquet de macarrons” tenen en compte aquestes preguntes i procuren d’articular-se amb altres accions inclusives de visió comunitària i participativa, la seva capacitat transformadora augmenta de forma clara. A més, fent-ho així, les accions “donar un paquet de macarrons” passen a ser un mer suport temporal mentre les persones participen en processos inclusius de major impacte. Donar menjar passa a un segon terme, esdevé un mitjà i no una finalitat.

Malauradament, avui en dia hi ha moltes actuacions on donar menjar és una finalitat en si mateixa i no contemplen que la inclusió social és un fenomen social complex que requereix mesures integrals.

Això no significa que les entitats que donen aliments hagin de fer moltes altres coses, el que cal és una actuació coordinada entre els diferents agents inclusius d’un territori per poder dur a terme una actuació més reeixida.

Per acabar, he mostrat un seguit d’actuacions que intenten anar més enllà de la mera caritat. Són actuacions que, malgrat algunes siguin només “donar un paquet de macarrons” busquen fer-ho de maneres alternatives per minimitzar l’estigma i reforçar vincles comunitaris. En trobareu el llistat a la presentació amb una petita presentació.

 

Espero convidar a la reflexió.