Vés al contingut

DIVULGACIÓ

Compartim coneixement amb l’objectiu principal de l’empoderament col·lectiu i individual. EL CONEIXEMENT HA DE DISTRIBUIR-SE I CIRCULAR
el risell divulgacio
camp fruiters
El banc de terres i les cooperatives. Estratègia per generar ocupació i desenvolupament local

 

Article fruit de la meva participació en les Primeres Jornades del Món Rural orgaitzades per l’Ajuntament d’Alcanar i el Casal Aixumara

 Al final adjunto la presentació de power point que vaig fer servir en la sessió 

El passat 27 d’abril em van convidar a Alcanar a les primers Jornades del Món Rural, que organitzava l’Ajuntament i el Casal Aixumara. Allà vaig tenir el privilegi de compartir taula amb l’Esther Vivas, que ens va parlar sobre la indústria alimentària i els seus efectes tant a nivell econòmic com social i sanitari. També va parlar d’alternatives i de com podem dur a terme un consum més responsable que impacta positivament en l’economia local, el desenvolupament de territoris i persones, les nostres butxaques i la nostra salut. 

Després d’ella va venir el meu torn. La meva va ser una exposició més operativa i de cara a barraca. Fruit de les recerques en inclusió social, economia cooperativa i inserció laboral en les que he participat vaig realitzar una xerrada amb el títol “El banc de terres i les cooperatives Estratègia per generar ocupació i desenvolupament local”. No és que jo sigui un expert en bancs de terres, ni que hagi participat en la creació d’aquests organismes, bàsicament perquè no n’hi ha a Catalunya. Ara bé, sí que em veig en cor d’aprendre com funcionen aquests mecanismes de redistribució de terres i integrar-los en una estratègia de desenvolupament local dels territoris, sobretot els rurals, que busqui una generació d’ocupació local de qualitat i que contribueixi a desenvolupar el territori. Per això, el banc de terres no és més que una eina, que en combinació amb l’articulació de les cooperatives, ha de servir per al desenvolupament social i econòmic dels territoris.

 Però per què ara parlem de bancs de terres? Doncs bàsicament com a resposta a la situació d’atur desbocat i l’augment de les dificultats d’accés a la terra (que com diuen alguns, la terra serà la nova eina d’especulació financera, la nova bombolla, fent encara més difícil l’accés a la terra per empreses petites). 

A grans trets, un banc de terres és un organisme que redistribueix les terres. Posa en contacte propietaris de terres sense ús (o que preveuen que no en faran ús) amb persones que vulguin emprendre o empreses agrícoles que vulguin créixer. Es fa un contracte de cessió o arrendament per un període de temps (cada contracte concret es negocia entre les dues parts). Cal destacar que aquest període de temps ha de ser prou llarg com perquè la persona emprenedora pugui amortitzar les inversions i tenir un horitzó prou llarg d’estabilitat per planificar la seva activitat a uns anys vista (mínim de 10). A més, apostar per un horitzó curt de cessió dona un missatge simbòlic de manca d’aposta de les administracions per reformular el model productiu i facilitar l’accés a la terra. Els bancs de terres, com altres iniciatives temporals (solars buits) no es poden reduir a unes iniciatives temporals de “mentre tant”. No pot ser que l’aposta de les administracions per fomentar el cooperativisme, els vincles comunitaris i facilitar l’accés a la terra de les persones joves sigui només una iniciativa temporal mentre no tornem a especular i construir.

 El banc de terres ha de ser articulat per una administració o una empresa, però sempre hi ha d’haver un organisme públic que doni garanties a les dues parts del contracte i animar així a que persones posin a disposició del banc de terres les seves terres en desús.
Però un cop articulat el banc de terres, cal engegar tota una iniciativa de foment de les cooperatives, ja que la intenció és generar una dinàmica local de desenvolupament i generació d’ocupació. La nostra fixació per aquest model empresarial respon a les evidències contrastades internacionalment dels beneficis d’aquesta fórmula sobre la mercantil. I no ho diem només els que hi estem posats, sinó diversos organismes mundials i la Constitució Espanyola, així com l’Estatut de Catalunya (que es tradueix en alguns beneficis per formar cooperatives davant de mercantils). Les cooperatives (no totes, d’acord) generen un seguit d’externalitats positives en el seu entorn i les persones, així com també internalitzen elements socialment negatius. Al revés, les mercantils (no totes, d’acord) externalitzen les negativitats i produeixen diverses externalitats negatives.

Ara bé, com fomentem l’emprenedoria cooperativa? Cada cop és més clar que la sortida de l’emprenedoria com a solució a l’atur és una opció limitada a col•lectius i perfils molt concrets. Més si l’empresa és cooperativa, ja que requereix més tràmits i condicionants administratius, però té certs beneficis fiscals i laborals.
A banda de les actuacions que ja es fan avui en dia per fomentar l’emprenedoria i les cooperatives no ataquen un problema de fons i és que no tothom empren. Però sí que hi ha molta gent amb actitud emprenedora. En el fet d’emprendre està associat a diversos condicionants de classe (formació i recursos), però no així l’actitud emprenedora. Cal, doncs, ajudar a que aquesta actitud emprenedora es converteixi en emprenedoria i eliminar al màxim els obstacles socials existents.

Aquestes actuacions han d’anar en una doble línia:

  1. Suport i guia dels emprenedors, estret i prolongat: portar una empresa no és fàcil, hi ha moltes tasques de gestió que escapen als coneixements d’un pagès, un mecànic, un paleta o un informàtic. Per tant, perquè això no sigui n fre a l’emprenedoria, cal que els joves emprenedors puguin dedicar-se al seu ofici i rebin suport de gestió. Al cap del temps (potser 2 anys) ja haurien d’haver aprés a gestionar aquestes qüestions i es podria abandonar el tutoratge. Caldria, també, articular alguna línia de crèdit o aportacions a fons perdut per capitalitzar aquestes empreses.
  2. Actuacions sobre el mercat: ja siguin actuacions encarades a reservar una part del mercat via convenis o clàusules socials per les empreses que aporten un impacte positiu a la societat més enllà dels seus límits, o bé actuacions de sensibilització, màrqueting, propaganda perquè els consumidors prioritzin el consum en empreses cooperatives i de proximitat.

Com podeu veure, aquestes actuacions requereixen una inversió no gaire elevada. Les del primer grup requereixen més recursos, però tampoc res desaforat. El que si que cal, és voluntat política i adonar-se que necessitem un model diferent de desenvolupament.
Les iniciatives de foment del cooperativisme, el reforç del sector primari ecològic i models de consum i distribució de proximitat, així com iniciatives de reforç comunitari i autogestió no poden ser només un entreteniment mentre els grans inversors no tornen a fer obres faraòniques. Han de ser el model dominant que ens permetrà la resiliència i la independència.

La crisi no passarà, no tornarem al model anterior. Serà una altra cosa, i com sigui aquesta cosa depèn de com ens comportem la ciutadania.